Codi de seguiment google analitics

20 de febrer de 2011

Ramon Folch. Elogi

Avui és un dia especial per en Ramon, i em ve de gust fer-ne un elogi. Després de més de quaranta anys generant i comunicant coneixement, mantenint el tremp perquè la sostenibilitat no només sigui un concepte sinó també un projecte, hi hauria molt per dir. Però ja parlen els seus llibres, els seus articles, els seus programes de televisió, les seves exposicions, els premis rebuts, els projectes d’ERF.  Hi ha tanta feina ben feta disponible! Que cadascú se’n faci la seva composició de lloc.

Per contra, hi ha una altra faceta que, tot i prou coneguda, no sé si és prou apreciada. Si més no, jo també l’aprecio especialment i en vull fer menció. En Ramon sempre ha estat disponible per aportar la seva perspectiva. Ningú l’ha fet callar mai. Però no ha parlat sobre qualsevol cosa. Ha parlat quan ha considerat que hi podia aportar criteri. I, en tot cas, s’ha esperat a tenir-ne abans de llençar-se a la piscina. És d’agrair. I ho ha fet amb total i absoluta independència. Per sort, és ben cert que tenim més lliurepensadors com ell, igualment de compromesos amb el país i amb les idees. Però en Ramon, la independència, se l’ha guanyada a pols. Els darrers 17 anys ha dirigit la seva pròpia empresa. Juntament amb la Núria, l’Ivan i un grapat d’excel·lentíssims professionals, no ha estat només un prescriptor d’opinió sinó que ha projectat, executat i ha generat riquesa. Això, per mi, té molt valor. Emetre judicis i opinions –amb o sense criteri-  des de la poltrona que sigui, bé des de l’acadèmia, bé a redós d’una organització que vetlla per tu, és més senzill o, com a mínim, menys arriscat. Fer-ho mentre t’arremangues per resoldre problemes concrets i amb un equip humà al darrera que depèn de les teves accions –i sobreviure!- és digne d’admiració. I, per mi, mereix un gran respecte. El pa se l’ha guanyat a pols sense callar ni un mot, agradi a qui agradi. I el que diu no agrada sempre, no sempre agrada als mateixos ni agrada a tothom, per sort. Per bé que no conec ningú que una xerrada o un text d’en Ramon hagi deixat indiferent, per bé o per mal.

En definitiva, el que vull destacar és que a més d’una ment portentosa i una persona fidel a les seves idees –que evolucionen i canvien en base a la informació que processa- i home fidel als seus principis i al seu país, en Ramon també és un emprenedor. I d’això també se n’ha d’aprendre. Tinc la possibilitat de compartir la seva aventura, juntament amb totes les persones que conformem ERF. Els n’estic agraït i espero mostrar-los que el seu esperit indòmit i la seva empreneduria són un fil per estirar. Que estirarem plegats. I que duri!

Moltes gràcies i moltes felicitats, Ramon!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada