El poble -part del poble, si més no- va sortir al carrer l'11-S per 1,5 milions de raons personals i intransferibles. Davant la convocatòria d'eleccions alguns llumeneres de l'estratègia electoral pretenen simplificar la societat catalana, els que eren a la manifestació i els que no, en tres tipus: 1) ciutadà català que vol ser consultat sobre el model d'estat per votar a favor de la independència; 2) ciutadà català que vol ser consultat per votar en contra de la independència o a favor d'una altra cosa, i 3) ciutadà català que no vol ser consultat sobre aquests afers. Qui no vulgui veure que l'eix nacional és clau en aquestes eleccions és miop. Però també ho és qui pretengui que els ciutadans catalans fem una el·lipsi de tota la resta de les nostres circumstàncies personals. Per sort, som una societat complexa i ens agrada expressar les nostres preferències sense simplificacions infantils. A més de l'opció de fer una consulta a la propera legislatura -un eix central de les eleccions- també estarem posant en mans d'un Parlament unes quantes coses més. Ja s'entén que, en la situació crítica que estem vivint i les dificultats per articular propostes convincents, aquesta simplificació és molt pràctica, però no cola. Per això els ciutadans i ciutadanes de Catalunya hem de rumiar molt el nostre vot, per això ens ho estem pensant, malgrat la urgència, sense presses.
El Parlament que sorgeixi de les urnes haurà de demostrar que és capaç de liderar un projecte de país. No haurà de ser només el Parlament que ens meni a una consulta. També haurà de ser el Parlament que afronti una llei electoral, mesquinament segrestada a la ciutadania catalana durant 35 anys. El de la reforma en profunditat de la funció pública. El de la racionalització de l'organització territorial, com han fet tots els països europeus; el d'una política fiscal justa que permeti fer front a les exigències europees sense malmetre la cohesió social; el de la definició d'una política energètica i ambiental alineada amb Europa. El que defineixi si estem disposats a assumir els tres grans objectius europeus: millor educació, menys pobresa i una economia baixa en carboni. Haurem d'escoltar propostes de reforma municipal, d'un nou model d'administració relacional, de reforma creïble del model dual (públic i concertat) d'educació i salut. Les estructures d'estat són un instrument, les reformes en el sentit d'estat són l'essència d'un país que diu que vol ser europeu. El Parlament s'ha de posar a treballar generosament, urgentment i activament en tots els fronts sense perdre un minut.
Els britànics estan parlant d'un concepte interessant: la predistribució, sobre el qual el líder socialdemòcrata Ed Milliband pretén basar la seva proposta política. El concepte és interessant: hem de fer polítiques redistributives profundes i ens falten diners per fer-les, perquè hem permès irracionalment les polítiques distributives. Podem reduir les diferències al principi amb polítiques que acotin les diferències salarials o vinculant beneficis a salaris, per exemple. Veurem on porta, però és una idea engrescadora. Els francesos acaben de posar en marxa un banc públic d'inversió per ajudar les famílies i les petites i mitjanes empreses que vulguin innovar i internacionalitzar-se. Els alemanys han instal·lat en un any una munió de kW fotovoltaics i van llançats a un nou model energètic. Els lituans acaben de fer un referèndum per decidir si volen una nova central nuclear (i han dit que no, per cert). Els escocesos, a més de tenir ja ben polit i endreçat el seu referèndum, han donat prioritat al desenvolupament de les renovables i han captat immenses inversions internacionals. Els noruecs han decidit esdevenir un referent mundial per la pau i acullen les negociacions per la pau a Colòmbia.
En definitiva, més enllà de les il·lusions dipositades en el possible nou escenari nacional, un factor clau, la ciutadania catalana triarà lideratges i programes que aportin credibilitat per afrontar el curt termini malgrat la incertesa i el marge estret d'actuació. Triarà també els que aportin perspectives de nous enfocaments per fer front a la crisi que superin la retallada perpètua. Triarà aquells que tinguin un programa de prioritats i estiguin disposats a compartir-lo generosament.
Qui pensi que ens pot prendre el pèl amb quatre consignes, crec que ho té magre. Hi confio, perquè fins ara, és la societat catalana i el seu impuls qui ha generat noves il·lusions i perspectives. Com deia Martí i Pol: "El poble ets tu i tu i tu i molta altra gent que no coneixes". La meva confiança la tenen ells.
