Codi de seguiment google analitics

31 de gener del 2011

Exportar talent a Alemanya o importar el model d'economia verda a Catalunya?

Catalunya és terra d'emprenedors i emprenedores, per molt que apareguin enquestes on els joves diuen que volen ser funcionaris. El cas és que a Catalunya és possible i és valorat viure del talent propi i prou. Per això tenim tantes PiMEs. Ho constato a la  meva vida professional directament i indirecta: la Maria del Mar, en Manel, la Carme i la Roser, en Ramon i la Núria, en Manolo, en Josep i en Miquel, la Gisela, l'Albert i en Juanjo... Tots ells persones amb talent que han creat empreses i ocupació basades en el coneixement. Pràcticament sense capital, només comptant amb les seves capacitats i la seva voluntat emprenedora. Aquests són alguns dels meus noms propis, però segur que cadascú trobarà els seus ben ràpidament. També ho constato en la meva vida diària. el meu perruquer, el lampista, el paleta, la casa rural del cap de setmana, els iogurts La Fageda... I l'empreneduria social no es queda curta.

Tenim, doncs, molt talent i capacitat emprenedora. És cert que la confiança en les pròpies capacitats no està prou recolzada pel capital que, sorprenentment, entre d'altres àmbits, s'ha centrat en l'explotació dels recursos (el sòl, l'energia, l'aigua...), quan precisament d'això anem escassos a Catalunuya. El capital s'ha centrat en el benefici ràpid i segur -per un temps, perquè ja es veu com estan ara les Caixes, per exemple- , més que no pas per apostes sostingudes al llarg del temps, de benefici més modest -o no tant modest però més incert-, però més sòlid i persistent.  

Aquesta distància entre el talent i disponibilitat de capital ens dificulta molt prendre dimensió, internacionalitzar-nos. Només els casos excepcionals -per exemple, en Ferran Adrià- generen prous recursos propis i prou atracció de capital per a fer-ho. Altrament, també cal dir que ens costa fer aliances i treballar en xarxa, la qual cosa hauria de ser obligat amb el teixit empresarial que ens caracteritza. Però és difícil prendre determinats riscos comptant només amb els recursos propis. Però això mereix una altra reflexió. A Alemanya, un equilibri interessant entre la generació de talent -això vol dir priorització de l'educació, la recerca i la innovació- i una inversió de capital que pren riscos per recolzar aquest talent, dóna bons rèdits.

Angela Merkel proposa ara captar talent de Catalunya i Espanya. Doncs bé, es molt espavilada. Perquè talent i capacitats latents, en tenim molt al nostre país. Alemanya ha fet una clara aposta per l'economia verda a casa seva i per a promoure-la arreu del món. El canvi climàtic, l'eficiència energètica i l'energia renovable, la gestió de la biodiversitat, el turisme verd, el transport sostenible... són els eixos transversals de tot l'arc parlamentari alemany. I els agents econòmics i socials ho recolzen.

Mentrestant a Catalunya, per bé que tenim un altíssim potencial per a modernitzar el nostre model econòmic  -tenim certa fama internacional: alta biodiversitat, primera ciutat al món en implantar l'ordenaça de solar tèrmica, treballem per al canvi climàtic- malgrat això,  ni bona part de l'arc parlamentari, ni el sector financer, ni el capital, ni bona part de la ciudania assumeixen aquest potencial com l'eix central per a crear nova ocupació.

A Alemanya, el sector econòmic ambiental -ho explicava el director de la Fundació Fòrum Ambiental en la presentació de l'estudi 2010- quadruplica el pes que el mateix sector té a Catalunya i la perspectiva és que creixi exponencialment. 

En definitiva, segur que ens marxarà talent cap a Alemanya sinó virem radicalment el nostre model productiu i promovem -amb talent i inversió- els sectors emergents. I l'economia verda és el sector per al que aposta Europa. Jo prefereixo que el talent es quedi  i vingui a Catalunya, però si no hi posem remei, la crida de la senyora Merkel tindrà èxit. I la sortida de la crisi serà lenta i dolorosa i, el que és pitjor, només podrà ser recuperant els vells models que esgoten els minvats recursos del país. I a més, no resoldrem alguns reptes ambientals i climàtics i, en no fer-ho, encara ens costarà més estar a l'avantguarda. Catalunya pot i ha de fer-ho. Espavilem-nos! 

29 de gener del 2011

Presa de decisions públiques: arbitrarietat o discrecionalitat? (va de contaminació atmosfèrica)

arbitrarietat 

f. [LC] Acte contrari a la justícia, a la raó, a les lleis, etc., dictat pel capritx.

discreció 

f. [LC] Llibertat de decidir o obrar segons el seu propi judici. Estar a la discreció d’algú. 


Un bon jurista i millor mestre, em va explicar fa uns anys la diferència entre discrecionalitat i arbitrarietat. Les decisions públiques poden ser discrecionals. Això vol dir, basades en el propi judici, el qual ha de tenir un fonament, un criteri conegut i una justificació. Per contra, no poden ser arbitràries. Això és, que no atenguin a cap criteri legal o a cap justificació racional que pugui ser clarament explicada a la ciutadania. L'arbitrarietat genera indefensió i és contrària a la regles de la convivència democràtica. La discrecionalitat és pròpia d'un govern que governa. Es pot discrepar de la justificació emesa i es poden emprendre accions legals o aportar dades i justificacions alternatives per provar de modificar la decisió presa. Això és la democràcia.

Per tant, no és recomanable sinó exigible, que els governs  iniciïn les seves explicacions amb: "Atès que...": Primer una justificació que avali els motius, els criteris i les dades que motiven la decisió, i després, la decisió. Això sí, també reclamo que un cop preses -a poder ser, escoltant a totes les parts possibles i avaluant la informació objectiva disponible-, el govern, governi.

Em fa patir, i no és acceptable, un govern que pren una decisió i comença a explicar-la dient: "Creiem que...", sense aportar cap dada, cap criteri, cap justificació. Estic parlant de la modificació del Pla de Millora de qualitat de l'aire de Barcelona i 40 municipis de l'entorn. Es pot modificar? Per descomptat. Però si no vaig errat, el Pla ha estat elaborat en base a informació objectiva. Les dades dels nivells de contaminació provenen d'una efectiva xarxa automàtica de control. Les 73 mesures estan proposades a partir d'una anàlisi del seu potencial de reducció i se n'ha fet un seguiment exhaustiu, a partir de l'anàlisi directa i la monitorització. Una comissió integrada per les administracions concernides ho ha avaluat periòdicament. Això és sòlid. Es poden fer altres coses? Si. Però crec que és exigible que es facin amb la mateixa solidesa, no arbitràriament, en base a un "creiem que" sense aportar noves formulacions, noves anàlisis i nous sistemes de monitorització. La precipitació és mala consellera a la vida i al govern.

A la qüestions de salut, estalvi i qualitat de l'ambient que comentava en una altra entrada d'aquest blog, s'hi suma ara una de democràcia i rigor. Ja coneixem els resultats d'algun govern que no ha volgut atendre a les dades objectives i de tant estirar del fil del "creiem que..." ha perdut un temps preciós per a fer front a la crisi. Avui ja no demano només integrar la perspectiva ambiental en el model productiu d'una vegada, també demano rigor i qualitat democràtica.

A l'altre extrem, el cas de Madrid on el fiscal de medi ambient investiga el canvi d'ubicació de les estacions de medició per a emmascarar els nivells de contaminació. Això ja son figues d'un altre paner, que estic convençut que no es donaran a Catalunya. Això ja forma part d'una altra paraula que em va ensenyar el meu mestre jurista: prevaricació. I és senzillament antidemocràtic. Un escàndol. Amagar l'ou no és acceptable, davant dels problemes: solucions.

26 de gener del 2011

contaminació atmosfèrica-[(salut+estalvi) x Europa2] x velocitat > 0

contaminació atmosfèrica-[(salut+estalvi) x Europa2] x velocitat > 0

Tenim un problema de contaminació atmosfèrica seriós a l'entorn de Barcelona i cal fer-hi front. La pregunta pertinent és. com ho fem?. No té cap interès saber "com no ho farem". A mi m'agradaria sentir alguna resposta seriosa sobre la pregunta pertinent, en comptes de donar voltes i voltes sobre com no hi fem front. La resposta seriosa requereix resoldre una equació complexa, que demana escoltar als tècnics i als científics  i que ha de considerar quatre factors:

1. salut

La contaminació de l'aire provoca 1.200 morts anuals a l'entorn de Barcelona, a més de complicacions per a les persones que pateixen malalties respiratòries i té impacte en els nivells mitjans de salut actual i futura del conjunt de la població on les partícules en suspensió i els òxids de nitrògen superen determinats límits. Això està estudiadíssim a Barcelona i arreu del món.

Barcelona

Laura Pérez, Jordi Sunyer and Nino Künzli: Los beneficios anuales de reducir la exposición media a PM10 estimada para la población del área de estudio (50µg/m3) al valor anual medio recomendado por la Organización Mundial de la Salud (20µg/m3) se estiman en 3.500 muertes menos (representando en media un aumento de la esperanza de vida de 14 meses), 1.800 ingresos hospitalarios menos por causas cardiorrespiratorias, 5.100 casos menos de bronquitis crónicas en adultos, 31.100 casos menos de bronquitis agudas en niños y 54.000 crisis asmáticas menos en niños y adultos. Los beneficios económicos totales se estiman en una media de 6.400 millones de euros por año. Reducir las PM10al nivel anual medio legislado por la Unión Europea (40µg/m3) representaría aproximadamente una tercera parte de estos beneficios.  
Gac Sanit v.23 n.4 Barcelona jul.-ago. 2009

Canadà
USA


2. Estalvi

En un moment de crisi econòmica és important parlar de reformes del sistema sanitari català. Per descomptat. Per reduir costos de manera immediata, ens veiem obligats a parlar sobre les prestacions i els serveis. Però és summament miop no parlar de les causes per millorar els nivells de salut. Certament, atacar les causes no ens permetran un estalvi immediat, a curt termini. Tanmateix, avui que ens cal estalvi, no ens hem de preguntar si no hagués estat interessant millorar els nivells de salut de la població per no haver de retallar serveis avui? No ens hem de preguntar si reduir les causes de les malalties ens permetria superar millor una crisi futura? Doncs bé, com es veu a la referència anterior, assolir els nivells que fixa la Directiva europea, estalviaria 1.200 milions d'euros anuals al sistema sanitari. Uns quans serveis que no s'haurien de retallar avui. Amb el tabac ho hem fet, no ho farem amb la contaminació atmosfèrica?


3. Europa (al quadrat)

L'any 99 (si, si, fa més de 10 anys) la Unió Europea va legislar sobre la limitació d'emissions de partícules i òxids de nitrògen. Al 2007, la Directiva 2008/50/CE del Parlament Europeu i del Consell de 21 de maig de 2008, relativa a la qualitat de l'aire i una atmosfera més neta a Europa (emasa ja, per tant, pel procés de codecisió, la qual cosa implica també al Parlament), integra diverses directives anteriors i ajusta els límits d'emissió de partícules i òxids de nitrògen al doble del que recomana la OMS. Abans eren superiors. Les Directives europees es poden treballar i discutir al Consell i al Parlament (s'en va parlar a Catalunya?, els diaris en van dir alguna cosa? sabem què van votar els nostres parlamentaris?). Un cop aprovada, cal acomplir-la. I els límits establerts no són desorbitats.


Certament, molts països europeus han trobat dificultats per a aplicar aquesta directiva. Per això, la Comissió Europea va emetre un requeriment a 10 països per tal que presentessin immediatament les zones amb problemes de contaminació. La Comissió va acceptar una pròrroga per a l'acompliment amb la condició que es presentessin plans d'acció per assolir els nivells fixats. El govern català va presentar el seu, amb 73 mesures, entre les quals, el límit de velocitat als accessos de Barcelona. Ara cal renovar la pròrroga perquè, per bé que  hi ha hagut millores, són encara insuficients. Per tant, no es pot parlar d'eliminar cap mesura sense incorporar-ne d'altres de resultats equivalents. I això és el que cal demanar el govern. Nosaltres els ciutadans i ciutadanes i, de ben segur, ho farà la Comissió Europea.



4. Velocitat


Per descomptat que es poden posar en marxa mesures diverses (fins a 73 en té el pla vigent, per tant, es poden canviar) però amb criteris tècnics, no pas populistes o polítics de curta volada i poca reflexió. Cal demostrar que seran efectives. I el control de la velocitat ha mostrat la seva efectivitat i té base tècnica. Adjunto els gràfics de les emissions en funció de la velocitat que ha elaborat el servei d'autopistes de Gran Bretanya -per cert, els nostres concessionaris també ho podrien fer, oi?). Com es veu, la congestió genera una alt nivell d'emissions de partícules i òxids de nitrògen per km recorregut a baixa velocitat. Però l'excés de velocitat també. Per sobre dels 80 Km/h, les emissions per vehicle creixen. El document sencer el trobareu a. http://www.highways.gov.uk/knowledge/1801.aspx. Hi ha també informació tècnica a 




Conclusió

Hi ha alternatives al control de la velocitat: peatges urbans, circulació alterna de vehicles segons matrícules, restriccions d'accés de vehicles contaminants... si alguna d'aquestes és socialment més acceptable i igualment efectiva, endavant. Parlem de les alternatives, d'allò que el govern farà -perquè l'equació amb les quatre variables no és igual a zero-i d'allò que com a ciutadans estem disposats a fer, i de què estan fent els ajuntaments afectats. Escoltem als tècnics i als científics, i comencem a canviar la perspectiva, no podem deixar-ho còrrer si volem ser un país amb futur . Ens hi va la salut, l'economia i la nostra qualitat de vida. Fem les preguntes pertinents i exigim les respostes raonades. Per cert, tot el meu suport a la carta dels Doctors Querol, Alastuey, Baldasano i Sunyer, quatre investigadors independents que han analitzat a fons la qüestió i en tenen dades. No parlen d'oïdes. No emeten opinions, parlen dels resultats dels seus treballs.






10 de gener del 2011

El canvi climàtic a Fatik (Senegal). Responsabilitat compartida, PERÒ NO IGUAL!

El canvi climàtic a Fatik (Senegal) on colabora el govern de Catalunya en el marc d'un programa de l'ONU. Responsabilitat compartida, però no igual, el principi de la convenció del canvi climàtic. A treballar! Al Sahel els canvis són rellevants i la seva contribució a la concentració de CO2 de l'atmosfera és inapreciable. Sense deixar de mitigar, ja podem començar a treballar per a l'adaptació on calgui.
http://blogs.tv3.cat/latituds.php?itemid=37417#more