Codi de seguiment google analitics

29 d’abril del 2013

Estratègia Europea d’Adaptació al Canvi Climàtic. Primera anàlisi d’urgència.





Avui, 29 d’abril de 2013, com estava previst des de 2009 en el Llibre Blanc d’adaptació al canvi climàtic, la Comissió Europea presenta en públic l’estratègia d’adaptació al canvi climàtic. S’obre un període de consultes per tal d’aprovar definitivament, a mitjans de juny l’estratègia i les mesures “legislatives i no legislatives” per a dur-la a terme. Cal estar a l’aguait.

El document de base de la Comissió contempla les següents accions:

Acció 1. Encoratjar a tots els Estats Membres a adoptar una estratègies integrals d’adaptació

Actualment hi ha 15 estats que en tenen. Catalunya també, gràcies a la bona feina de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic.

Acció 2. Proveir fons del programa LIFE (2013-2020) per donar suport a l’enfortiment de  capacitats i al desenvolupament de l’acció en adaptació a Europa.

Atenció a aquest front de les convocatòries de projectes LIFE que inclourà : gestió transfronterera d’inundacions ; gestió integrada transfronterera de la costa ; Incorporació de l’adaptació al planejament urbanístic, a  l’edificació i a la gestió de recursos naturals; turisme, silvicultura i agricultura sostenibles i resilients a àrees de muntanya i illes; gestió sostenible de l’aigua, combat de la desertificació i els incendis forestals. A més, la Comissió donarà suport a avaluacions de vulnerabilitat i estratègies d’adaptació.

Acció 3. Introducció de l’adaptació al canvi climàtic al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses (2013/14).

Molts municipis catalans han signat el Pacte. Atenció, caldrà incorporar estratègies locals d’adaptació i, abans, anàlisi de riscos.


Acció 4. Estendre un pont sobre l’escletxa de coneixement. Informació sobre danys i costos beneficis de l’adaptació

Inclou l’anàlisi i avaluació de riscos a nivell local i regional; xarxes, models i instruments per donar suport a la presa de decisions per establir com son d’efectives les diferents mesures d’adaptació; monitorització i avaluació dels esforços d’adaptació ja realitzats.

Els resultats s’inclouran al programa Horizon 2020 de recerca i innovació. Atenció PIMEs, atès que el programa Horizon millora i facilita les condicions de participació)


Acció 5. Desenvolupament profund de la plataforma Climate-ADAPT com a finestreta única per a la informació sobre adaptació a Europa. Aquest és un projecte intern de la Comissió. Cal ser-hi enviant bones pràctiques i informació.


Acció 6. Facilitar la protecció en front del clima (climate-proofing) de la Política Agraria Comuna (PAC), la Política de Cohesió  i la Política Comunitaria de Pesca (PPC).

Els estats membres i les regions podran incloure als plans de desenvolupament rural i a les demandes als Fons de Cohesió 2014-20 projectes adreçats a reduir les escletxes de coneixement i a inversions per a anàlisis, avaluacions de risc i enfortiment de capacitats per a l’adaptació. Estem en plena fase de redacció dels plans de desenvolupament rural 2014-20, cal estar atents per a incloure projectes en aquest sentit i no perdre una nova oportunitat!


Acció 7. Assegurar una infraestructura més resilient.

Acció molt inconcreta basada en l’elaboració de guies estratègiques per a valorar inversions vulnerables al clima, noves guies sobre Infraestructura verda i mobilització d’aproximacions ecosistèmiques a l’adaptació. Aquesta acció és més un desig que una realitat hores d’ara. Caldrà estar atents a la seva evolució.

Acció 8. Promoure assegurances i altres productes financers per a la inversió resilient i les decisions de negoci.

La Comissió vol promoure la penetració al mercat d’assegurances per desastres naturals  i desplegar tot el potencial dels preus de les assegurances i altres productes financers per a la prevenció del risc i la mitigació i la resiliència de les decisions de negoci. Aquesta acció és clau, però encara està verda. Les empreses d’assegurances i d’avaluació de riscos hauran d’estar atentes. No crec que hi hagi cap canvi immediat, però si que és un factor d’interès per la Comissió per tal d’incorporar recursos econòmics privats a l’adaptació i no ho deixarà còrrer.


Frederic Ximeno

El document proposat per la Comissió (en anglès) el trobareu aquí: http://ec.europa.eu/clima/policies/adaptation/what/docs/com_2013_216_en.pdf

El portal que vol esdevenir finestreta única d’informació sobre adaptació al canvi climàtic a Europa és aquest: http://climate-adapt.eea.europa.eu/

6 d’abril del 2013

La revolta dels honestos (Diari Ara 07/03/2013)


FREDERIC XIMENO 
A partir d'ara faré un canvi radical en les meves premisses educatives. Ensenyaré als meus fills que poden fer tot el que els passi pel cap. L'únic precepte ètic que hauran de considerar és no cometre un delicte punible. L'honestedat, la confiança, l'honorabilitat, l'esforç, la igualtat d'oportunitats, la fiabilitat... són cosa dels pusil·lànimes nord-europeus. Així tindran tot el reconeixement social i plena legitimitat pública.
Quina mena societat és aquesta! És intolerable que ens moguem amb un criteri ètic propi de l'hampa com a única base per a la convivència d'una societat democràtica. Si un càrrec públic o un empresari està imputat en un procés judicial, que se n'ocupi el jutge, molt més de pressa que fins ara. Molt, però molt abans d'això, hi ha el dubte ètic sobre un servidor públic disposat a posar el seu càrrec al servei del benefici propi, o d'un empresari disposat a untar o influenciar algú per obtenir avantatges. És a dir, disposat a passar la mà per la cara de milers de servidors públics i d'empresaris que s'escarrassen per oferir bon servei i bon producte.
Molt abans de parlar d'imputacions i condemnes cal actuar davant del dubte ètic sobre les empreses periodístiques -i els periodistes- que es guarden informacions a la màniga i les fan públiques només quan convé als seus interessos. Davant del dubte ètic sobre els esportistes que es dopen i competeixen amb d'altres que s'entrenen dia i nit. Sobre els funcionaris que no atenen el compliment de les lleis sinó les seves fílies i fòbies. Sobre directius d'ONGs que reben subvencions públiques i les dediquen a cobrir els seus propis sous astronòmics. Què fem amb els banquers insensibles que no atenen les conseqüències de la seva única preocupació, un compte de resultats basat en la mala gestió, la mentida i el risc absurd?
La metàstasi és tan estesa que només es podrà superar amb una autèntica revolució dels honestos. Dels milers d'empresaris que dediquen el seu temps a innovar per millorar el seu producte o la relació qualitat-preu del seu servei. De milers de polítics i funcionaris amb voluntat de servei i dedicació plena. De milers de militants de partits polítics que els entenen com a instruments de transformació de la realitat a través de la concreció de les idees. De centenars de periodistes valents que exposen la realitat tal com la coneixen quan la coneixen.
H.D. Thoreau escrivia: "Una organització no té consciència, però una organització amb persones conscients és una organització amb consciència". Ens cal una revolta incruenta en cadascuna de les organitzacions del nostre país -des de dins- per extirpar-ne no pas els criminals -només faltaria!-, sinó simplement els homes i les dones sense consciència. Començant pels partits polítics, d'acord, però estenent l'operació a les empreses, els col·lectius professionals, les patronals, els sindicats, les ONG, les administracions... I si no es deixen, crear-ne de noves amb nous codis ètics.
El càncer sembla incurable, però cal intentar-ho, i cada dia que passa és un dia perdut. La revolta ha de ser generalitzada, amb llum i taquígrafs o amb la discreció pròpia del consell d'administració, de la junta directiva o de l'assemblea. Cal extirpar els deshonestos -molt abans que siguin corruptes, imputats o condemnats-. La fermesa de la revolta ha de quedar clara, mentrestant, en les decisions quotidianes: el nostre vot, la nostra compra, la nostra filiació.
No es tracta de començar una Caça de Bruixes maccarthiana, es tracta d'exigir un llistó ètic molt més alt (molt més normal, diria). Segons aquest llistó, per exemple, copiar una tesi doctoral inhabilitaria per exercir un càrrec públic. Donar, sabent-ho, una notícia falsa inhabilitaria com a periodista. Tenir converses per provar d'influenciar un concurs públic més enllà del plec de prescripcions inhabilitaria com a empresari i com a funcionari. Generar impactes ambientals coneguts per incrementar el benefici inhabilitaria com a industrial. Cobrar dos sous de diners públics -un de normalitzat com a electe i un altre de variable com a membre del partit- inhabilitaria com a polític.
La presumpció d'innocència de la comissió d'un delicte és un concepte judicial intocable i fonamental. Ara bé, també ho és la presumpció d'honorabilitat i excel·lència ètica, un concepte social previ que cal recuperar amb urgència. Si no ho fem, aquest nou país que vol emergir potser no valdrà la pena.