Codi de seguiment google analitics

20 de novembre del 2010

Incorporació transversal de polítiques ambientals: incòmode o necessari? (2) Avaluació ambiental

Ahir un diari publicava que la UE ha dictat sentència contra Espanya per no haver complert la Directiva sobre el control integral d'activitats (IPPC). El diari no deia, però, que el 100% de les 1.600 instal·lacions catalanes estaven regularitzades a finals del 2009, després d'un pla de xoc iniciat el 2005, quan eren ben poques les que ho estaven. Un esforç important realitzat per les empreseses implicades i els equips de la Direcció General de Qualitat Ambiental del DMAH. Per què ens ho amaguem, en comptes de fer-ne bandera? Potser perquè alguns poders fàctics dels mitjans de comuncació encara viuen al segle passat? Potser perque per intentar minimitzar èxits ambientals del govern d'entesa, alguns mitjans de comunicació els que realment fan és minimitzar èxits del teixit industrial català? No ho sé, però en tot cas, hi ha 1.600 empreses catalanes a punt per competir amb els seus socis europeus. I la ciutadania està més ben atesa perquè aquestes empreses controlen periòdicament els seus impactes ambientals. Però aquesta no és l'única cosa que ha passat aquests darrers anys:


2. Avaluació ambiental


Avaluació ambiental de plans, programes i projectes



La incorporació transversal de criteris ambientals a la planificació territorial, sectorial i urbanística ha estat duta a terme amb rigor i intensitat. El Parlament ha aprovat la Llei 6/2009 d’avaluació ambiental de plans i programes. Una tècnica que es va posar en pràctica a partir de 2006 arrel de la transposció a Espanya de la Directiva 42/2001 que implica considerar qüestions ambientals des del principi de la presa de decisions. La
pràctica d’aquesta tècnica ens ha dut a avaluar més de 40 plans sectorials i territorials i més de 300 planejaments urbanístics municipals. Està clar que ens queda un llarg recorregut perquè els objectius ambientals esdevinguin un element central de la planificació, però el canvi és substancial.

Altrament, cal tenir en compte que durant 23 anys no hi havia hagut cap mena de planificació territorial, bé, només el Pla Territorial de Catalunya, un exercici senzill, sense massa contingut i mai revisat, i el Pla Parcial Territorial de les Terres de l’Ebre. En els darrers anys, s’ha completat la planificació territorial de tot el país i s’han dut a terme planificacions sectorials noves. Convido a llegir tan les memòries ambientals d’aquests plans com l’esperit del seu disseny perquè cadascú valori si ha canvis de tendència, jo no en tinc cap dubte. Les memòries ambientals es poden consultar a la base de dades BADAIA, que tot sigui dit de pas, és un bon exemple de transparència; i els plans a les webs dels diferents Departaments i Ajuntaments. Els Plans que han passat per avaluació ambiental durant la darrera legislatura:


PLANS SECTORIALS

Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2007-2013, 2007
Pla de ports de Catalunya, 2007
Pla d’aeroports i heliports de Catalunya, 2008
Pla d’Infraestructures de gestió dels residus municipals, 2008
Pla d’equipaments culturals (PECCat), 2009
Pla sectorial de l’Habitatge, 2010
Programa de tractament de fangs de depuradora, 2010
Programa de reutilització d’aigua a Catalunya, 2010
Programa de mesures del Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya, 2010
Pla zonal de cabals de manteniment del Ter superior, 2010
Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PROGRIC), 2008
Programa de gestió de residus municipals de Catalunya (PROGREMIC), 2008
Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC),2008
Pla Marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012, 2008
Pla d’actuació per restablir la qualitat de l’aire a 40 municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona, 2007
Pla de transports de viatgers de Catalunya 2007-2013, 2008
Pla estratègic de la bicicleta, 2008
Pla director de mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona, 2007
Pla director de mobilitat del Camp de Traragona, 2010
Pla director de la mobilitat de les comarques gironines, 2010
Plans de mobilitat urbana de Barcelona (2007), Granollers (2008) i Sabadell (2010)

PLANEJAMENT TERRITORIAL I URBANÍST

Pla territorial parcial de Ponent, 2007
Pla territorial parcial de les Comarques Centrals, 2008
Pla territorial parcial del Camp de Tarragona, 2009
Pla territorial metropolità de Barcelona, 2010
Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre, 2010
Pla territorial parcial de les Comarques Gironines, 2010
Pla director territorial de l’Alt Penedès, 2008
Pla director territorial de La Garrotxa, 2008
Pla director urbanístic de les Colònies del Llobregat, 2008
Pla director urbanístic de la Conca d’Òdena, 2008
Pla director urbanístic del Pallars Sobirà, 2008
Pla director urbanístic de La Cerdanya, 2008
Pla director urbanístic d’Era Vall d’Aran, 2010
Pla director urbanístic d’àrees residencials estratègiques (12 plans), 2009-10
Pla director urbanístic de l’Eix transversal ferroviari, 2009
Pla director urbanístic de la Línia orbital ferroviària, 2010
Pla director urbanístic del Pla de l’Estany, 2010
Pla director urbanístic del Sistema urbà de Girona, 2010
Pla director urbanístic de les Colònies del Ter i del Freser, 2010
Pla director urbanístic del sistema urbà de Figueres, 2010

Altrament, 90 projectes territorials (carreteres, parcs eòlics, depuradores) han passat per avaluació ambiental, la qual cosa ha permés incorporar-hi canvis de disseny, mesures correctores i, en el seu cas, mesures compensatòries adequades a l’impacte ambiental produït. El projecte de regadius Segarra-Garrigues és el cas més emblemàtic. Després de 15 anys de dilacions i denúncies de la Unió Europea, s’ha pogut definir un
projecte raonablement viable que incorpora les mesures ambientals suficients, tal i com ha reconegut, finalment, la Unió Europea. Ara les regles són clares. Però també s’han resolt positivament més de 20 parcs eòlics que tenien clares deficiències ambientals i duien anys sense concloure la seva tramitació. També es poden consultar a BADAIA.  Un resum de la tasca realitzada al balançi perspectives de l’avaluació ambiental de plans, programes i projectes. El treball realitzat amb els operadors estatals (REE, ENAGAS, Ministerio de Fomento, ADIF, REPSOL...) ha permès també normalitzar la intervenció ambiental de la Generalitat en els projectes que desenvolupen a Catalunya.


Avaluació ambiental d’activitats

La llei 3/1998 d’intervenció integral de l’administració ambiental LIIAA va esdevenir una fita en la legislació ambiental catalana. Trasposava la Directiva IPPC i, per primera vegada a l’Estat espanyol, les activitats amb potencial impacte ambiental eren requerides a analitzar-los, prevenir-los i minimitzar-los. Cinc anys després de la seva promulgació, era incomplerta de manera generalitzada. El pla de xoc elaborat i aprovat l’any 2005 ha permès entrar en procés de regularització a més de 10.000 activitats. 10.000!. Incloent el 100% de les 1.600 activitats IPPC catalanes que al final de 2009 comptaven amb autorització ambiental integrada, acomplint el mandat de la UE, com comentava al principi. 

Altrament, el Parlament de Catalunya ha aprovat la llei 20/2009 de Prevenció i Control Ambientals de les Activitats (PCAA) que substitueix a l’anterior. Aquesta nova llei posa l’èmfasi en la responsabilitat del promotor i estableix un sistema raonable de control posterior. Menys burocràcia i més resultats ambientals reals. Un canvi extremadament significatiu i una llei aplicable i efectiva.

La creació de l’Oficina de la contaminació lluminosa ha permès fer un salt qualitatiu en l’aplicació d’una altra normativa vigent que no s’aplicava amb un paquet de suport als Ajuntaments per a fer-ho.

En definitiva, crec que Catalunya ha millorat significativament amb la incorporació tranquil·la i sense sobresalts de criteris ambientals tant a la planificació com a les activitats. Sense polèmica sembla que no hi ha notícia, però aquest fet és una gran notícia. I si se'm permet, també és una gran notícia que no sigui notícia: s'ha fet amb paciència, discreció, consens i la implicació de molts agents. Queden coses per fer? Moltíssimes. Els criteris ambientals han de tenir un paper molt més central en el disseny de plans sectorials, el disseny territorial i en la producció i el producte? Per descomptat!. Estic plenament satisfet de com han quedat els plans i els programes des de la perspectiva ambiental? No. Hi ha un llarg camí per recòrrer, però crec que ja no estem perduts pel bosc. I no hem d'abandonar-lo, el camí.

17 de novembre del 2010

Cap de Creus-Paratge de Tudela: Aquí hi havia els 443 edificis del Club Mediterranéé: Deconstrucció, restauració, recomposició, ja no és una idea, és un fet.

Un parèntesi a la sèrie que havia començat (demà segueixo). Abans d'ahir vaig ser al Paratge de Tudela, al Cap de Creus. S'ha acabat la deconstrucció total dels 443 edificis del Club Mediterranéé i s'ha retornat l'espai a la seva configuració inicial. Un espai de geologia i un paisatge salvatge, inspirador. S'ha eliminat la vegetació al·loctona, s'ha dissenyat un projecte paisatgístic de gran nivell, des del meu punt de vista, i s'ha realitzat una deconstrucció curosa.

A mitjans dels noranta, treballant el Pla Territorial de Mallorca, sentia un grup d'urbanistes de l'illa que preconitzaven la deconstrucció. L'alcadessa Nàjera havia enderrocat un hotel a Calvià. Per què no estendre la idea?, deien. Doncs bé, quinze anys després, això ha estat un fet a Catalunya. Un exemple paradigmàtic. No és suficient amb integrar objectius i criteris ambientals als artefactes que construim avui, és necessari recuperar la funcionalitat dels nostres sistemes naturals, dels nostres paisatges després de dècades de menysteniment. És possible fer-ho. Ja no només deconstrueix en Ferran Adrià a la cuina, el laboratori del Cap de Creus -on també s'instal·là el primer molí eòlic de la Península Ibèrica- torna a mostrar-nos el camí del futur, de la innovació.

I cal afegir-hi un component econòmic. La deconstrucció i la restauració ha significat una inversió de 8 milions d'euros: feina per enginyers, geòlegs, paisatgistes, biòlegs i ambientòlegs, empreses (de-)constructores, gestors de runes i residus... PIB del bò. Hi ha camp per a una indústria de la restauració territorial i paisatgística?. Estic convençut que ens vindran a veure des de molts punts de la Mediterrània. Ens passarà com l'hotel de Calvià, que va ser una flor que no va fer estiu?. D'entrada, val la pena anar-ho a veure...per creure.


Aquí hi havia el Club Mediterranée (443 edificis + equipaments)


P.D. I fer-ne promoció!, Per què al nostre país no ens volem adonar que tenim les capacitats per a tornar a l'avanguarda d'Europa?

14 de novembre del 2010

Incorporació transversal i decidida de polítiques ambientals: Incòmode o imprescindible?


L’orientació ambiental del govern d’entesa ha estat insuficient. Ara bé, el canvi de rumb crec que ha estat extremadament significatiu. Les polítiques ambientals dels govern de la Generalitat han sofert un salt qualitatiu i quantitatiu. I no només en termes de l’acció de govern en l’àmbit competencial del medi ambient, sinó en la incorporació transversal de criteris ambientals. Algú ha titllat aquest fet d’incòmode. Algú altre ha titllat aquest fet no només d’insuficient sinó de desencertat. La meva pregunta és: quin altre combinació de forces polítiques continuarà o intensificarà aquestes polítiques?. La sortida de la crisi ha de tenir un component ambiental. Això ho té clar el Parlament Europeu, el sector dels negocis i la societat civil europea. Excepte al sud, on les polítiques ambientals no són una prioritat transversal sinó  una qüestió de diferenciació política. Potser un dia ens situarem en la situació on es troben Gran Bretanya, França, Alemanya o els Països Escandinaus, on el debat polític ja ha integrat la variable ambiental com a prioritat en tot l’arc polític i ara se situa en el camp de les diferents perspectives per assolir objectius ambiciosos. Al nostre país, malauradament, el debat encara se situa, sorprenentment, en si cal o no cal incorporar objectius ambientals al centre de la política o no fer-ho.

Cal exigir un alt grau de compromís ambiental i climàtic de qualsevol govern que sorgeixi de les urnes al novembre, però malauradament, no està clar que tots estiguin per la feina. I no seguir avançant decididament és un risc que Catalunya no es pot permetre. Perdriem el tren del progrés i la innovació, més enllà de no estar preparats per competir a Europa ni fer front a problemes planetaris que ens afecten en la nostra qualitat de vida i la nostra qüotidianitat, que tenen solució local i requereixen solidaritat global. No ens ho podem permetre. Caldrà exigir molt al govern que surti de les urnes el 28 de novembre.

Algunes de les accions del govern sortint, al meu parer, exemplifiquen objectivament un canvi de tendència. Un conjunt de resultats efectius. Una feina discreta però tossuda i incansable, sense rebombori. La qual cosa posa de manifest, sense pal·liatius, que una bona i intensa política ambiental és efectiva per al país. Que no comporta cap dels problemes que alguns altaveus pronosticaven i segueixen pronosticant, sense adonar-se del que realment passa al país i al món. Ara ens juguem consolidar i intensificar aquesta tendència o tornar al laisser fer laisser passer que torni a fer-nos assemblar més a Polònia que als països del centre i nord d’Europa. 

En temps de crisi, emularem aquells que han trobat en la responsabilitat ambiental un camí per a obrir noves perspectives de recuperació? O seguirem amb les receptes clàssiques i prou, que potser ens permeten no caure més al pou, però que indiscutiblement no són útils per a definir la Catalunya pròspera del segle XXI? Que cadascú atengui a la seva consciència i, també, a la seva butxaca.

Hi ha alguns fets contrastables que mai abans havien passat en 23 anys de governs democràtics a Catalunya, ni abans. És a dir, que no havien passat en 65 anys a Catalunya. D’algunes n’he estat impulsor i corresponsable. A d’altres hi he col·laborat en diversos graus d’intensitat o, simplement,  les he vist desenvolupar als meus col·legues i em semblen destacables. En tot cas, conec prou bé que, més enllà de la relació de resultats objectius, els seus continguts signifiquen un canvi substancial que ens comença a posar en el bon camí. No tinc cap dubte que, com deia al començament, és imprescindible intensificar enèrgicament el ritme i seria un grandíssim pas enrere canviar-ne el rumb. La primera, que ara caldrà desenvolupar:
  

Per primera vegada en 30 anys de democràcia (+40 de dictadura) i 18 anys després de la Cimera de Rio, Catalunya compta amb una estratègia de desenvolupament sostenible que fixa objectius socioambientals a mig termini (DOGC núm. 5710 - 08/09/2010). La Unió Europea va per la seva tercera revisió i ha incorporat aquest factor a la nova estratègia econòmica Europa 2020.

L’estratègia ha estat elaborada a través d’un intens procés participatiu i ha donat lloc a la creació de la Taula per al desenvolupament sostenible, com a òrgan estable de deliberació sobre les polítiques ambientals del govern.

Es desenvoluparà l'Estratègia amb els plans departamentals i sectorials que preveu? Serà realment un full de ruta que influencia l'acció de govern? Es mantindrà un òrgan estable de deliberació estratègica sobre les polítiques i objectius ambientals? Caldrà ser exigents amb el govern que sorgeixi de les urnes el 28.


12 de novembre del 2010

cinc anys de reducció d'emisions de gasos amb efecte hivernacle, molta feina feta i molta per fer

Ahir l'Oficina Catalana del canvi climàtic va presentar el primer informe de progrés de Catalunya cap als objectius de Kioto. La crisi ens ha portat a una reducció molt dràstica, però no n'és l'únic factor responsable: des del 2005 les emissions de GEH baixen, millora la intensitat energètica i es redueix la càrrega de carboni de cada euro que es produeix a Catalunya. El canvi de tendència ha començat, massa lent, però ha començat: hi ha polítiques públiques de clima, de la Generalitat i els Ajuntaments; les polítiques sectorials comencen a incorporar el factor climàtic; tenim un grup d'empreses altament concernides; la societat catalana sap que ha de fer front a aquest repte. Tenim Universitats i centres de recerca treballant en aquest àmbit a un alt nivell.

Continuarem treballant i intensificant el ritme per a sortir de la crisi amb un model econòmic que pugui produir riquesa sense incrementar les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle? És aquesta una pregunta pertinent durant la campanya? Què diuen els programes i els candidates i candidates sobre aquesta qüestió? Algú ho preguntarà? Algú ho tindrà en consideració alhora de decidir el seu vot?

L'informe de l'Oficina Catalana, amb molta informació per a tenir criteri en base a dades objectives aquí

5 de novembre del 2010

Minieòlica per a consum propi a ATLL ja és operativa

La dessalinitzadora d'ATLL a El Prat compta amb un molí de 50 kw de potència (34 metres d'alçada) que està connectat directament a la subestació per a consum propi. Tecnologia catalana 100%. És la prova pilot per a posar-ne més. Al costat, 20.000 m2 de plaques solars fotovoltàiques, aquestes connectades a la xarxa. Voler és poder.