Codi de seguiment google analitics

18 d’abril del 2012

La culpa és de l'elefant (Diari Ara 15/04/2012)

foto: F.Ximeno, Karnataka

La culpa és de l'elefant

En l'escena internacional han aparegut un grup de països anomenat BRICS, format pel Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica. Són les economies emergents que creixen a un ritme de més del 10% anual. Tenen reptes excepcionals per promoure la millora de les condicions de vida del 42% de la població mundial, 2.900 milions de persones. Han decidit deixar de ser la majoria silenciosa, volen tenir veu i influir en l'evolució dels afers mundials.
Acabo de fer una estada en un d'aquests països, l'Índia, la democràcia més gran del món. Un país complex de 28 estats i 7 territoris units, amb 22 llengües oficials (amb tres alfabets diferents i cap llengua comuna a tot el país). Ha estat interessant comprovar com a Bangalore (estat de Karnataka, llengües oficials el canarès i l'anglès) la recerca i la innovació són un motor fonamental per a l'impuls del desenvolupament. Universitats i instituts públics en àmbits com l'enginyeria aeroespacial, l'agricultura, la física dels materials, les matemàtiques i, per descomptat, la informàtica conviuen i col·laboren amb centres privats. Es capta talent amb beques ben dotades de cinc anys de duració i condicionades a abandonar el centre públic per emprendre projectes professionals aplicats. Centres d'innovació locals d'empreses trans- nacionals índies com Tata o americanes com Microsoft i Intel es barallen per captar aquests joves formats i emprenedors.
A Bangalore, amb un trànsit infernal i amb profundes diferències socioeconòmiques, hi queda moltíssima feina per fer, però se n'està fent molta. Una puixant, culta i meritocràtica classe mitjana conjuminada amb una estratègia de govern decidida a fer de la ciutat un centre mundial de la informàtica ha permès captar inversions internacionals i locals. Es respiren aires de progrés i il·lusió en el futur. Un model de desenvolupament que també genera disfuncions ambientals.
Ens convé a tots que la Cimera de Rio+20 arribi a algun consens. El 42% de la població mundial avança llançada cap a la millora de la seva perspectiva vital i la capacitat de càrrega del planeta és la que és. Occident haurà d'escoltar i haurà d'assumir responsabilitats o els nostres fills -els de tots- ho tenen magre.
Nosaltres formem part d'un altre grup força menys selecte de països, el PIGS, format per Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya. Amb una perspectiva ben diferent. Després de confondre desenvolupament econòmic amb malbaratament de recursos i talents, ara confonem economia amb tresoreria. És evident que amb la caixa buida i un 20% d'atur cal parar-hi atenció. Ara, per tirar endavant cal confiança, instint de superació i un projecte de país que vagi més enllà de la reclamació de la clau d'una caixa buida.
Les reformes que necessitem són les que permetin impulsar la creació i la innovació. Hem d'abandonar l'oportunisme acrític com a eix del progrés. Cal que acordem un projecte col·lectiu del model de país que volem i sabem construir, més enllà de declaracions i símbols: un territori resilient, eficient, inclusiu i transformador que sigui referència per importar inversions i exportar coneixement i producció. Cal prioritzar sectors d'innovació i forçar la pèrdua d'influència de lobis immobilistes.
Rohan Arthur és fundador i director de la Nature  Conservation Foundation, que està dedicada a la recerca aplicada per a la conservació de la natura atenent a les relacions i els conflictes amb les persones. Fa poc em deia: "A l'Índia, quan un elefant trepitja una persona, la culpa és de l'elefant". Nosaltres, per decidir-ho, esperaríem a veure quin funcionari va autoritzar-ne el pas, què diu el polític responsable, els mitjans de comunicació oferirien les versions dels veïns que passaven per allà i farien una enquesta. Finalment conclouríem que tot depèn de com es miri. Necessitem una societat civil forta, col·laborativa i que forci a prendre un rumb, si pot ser, sostenibilista. No poden orientar el nostre futur ni el tresorer ni l'especulador.

14 d’abril del 2012

El Llibre de la Selva-The Jungle Book

Giant Squirrel  by N.Parpal BR Sanctuary
No puc precisar si va ser la meva passió per la relació entre la natura i les persones qui em va fer llegir amb fruició el Llibre de la Selva de Rudyard Kipling o si va ser la lectura atenta del llibre la que va despertar la meva vocació. En tot cas, és una de les meves lectures preferides. Va caure a les meves mans fa més de 30 anys. Conservo l'exemplar complert: El Libro de las Tierras Vírgenes, editat per Gustavo Gili el 1971 i traduït al castellà per Ramón .D. Perés, i l'extracte de la mateixa editorial, El Libro de la Selva, editat el 1977. Passejar pel bosc monzònic i trobar-me en viu els companys d'aventura de Mowgli ha superat totes les meves expectatives de llavors. Haver-ho fet en la millor de les companyies, un plaer tan gran com el que vaig sentir gaudint de les pàgines del text de Kipling. Si us plau, a tots els nascuts després de la pel·lícula de Disney, us demano encaridament que llegiu el llibre. Res, res a veure! I si no, jutgeu vosaltres mateixos:

I can not say whether it's my passion for nature and its relationship with humans made ​​me read with delight the Jungle Book by Rudyard Kippling, or if a careful reading of the book was sparked my vocation. In any case, is one of my favorite reads. He fell into my hands more than 30 years ago. I retain it complete: The Book of the Virgin Lands, edited by Gustavo Gili in 1971, and translated into Spanish by Ramon. D. Peres, and an extract from the same publisher: The Book of the Jungle, published in 1977. A walk through the Monzon woods finding the Mowgli peers  exceeded all my expectations. Enjoy the walk in the best of companies has been a pleasure as great as I feel reading the pages of Kipling. Please, all born after the Disney movie, I urge you to read the book, there are not related! Judge it yourself:



Hathi


"Quan Hathi, l'elefant salvatge, que pot viure fins a cent anys o més, va veure aparèixer un llarg, descarnat i blau banc de pedra completament sec, en el centre mateix del corrent, va comprendre que apareixia davant la seva vista el Penyal de la Pau i, de tant en tant, va aixecar la seva trompa i va proclamar la Treva de L'Aigua, com el seu pare l'havia proclamat abans que ell, cinquanta anys enrere. [...] Segons la Llei de la Selva, es castiga amb pena de mort a qui mata en els llocs destinats a beure, des del moment en què la Treva de l'Aigua ha estat proclamada" Traducció lliure de The Jungle Book, Rudyard Kipling


Biligiriranga Swamy Temple Wildlife Sanctuary photo by F.Ximeno 








Bandar-log


El poble de la Selva els té desterrats de la seva boca i del seu pensament. Són moltíssims, dolents i desvergonyits. Desitgen, si es que es pot dir d'ells que tinguin cap desig fix, cridar la nostra atenció. Però nosaltres no en fem cas, ni tan sols quan ens llencen sobre els nostres caps inmundícies i nous.  Traducció lliure de The Jungle Book, Rudyard Kipling
BR Wildlife Sanctuary Photo by N.Parpal 
Langur & Giant Squirrel

Hampi Photo by B. Ximeno 


Hampi  Photo by B.Ximeno
Chamundi Hills. Photo by N.Parpal
Macacos
Hampi. Photo by F.Ximeno


Bagheera


Ningú, en tota l'extensió de la Selva, sap que jo, Bagheera, tinc aquesta marca; la marca que deixa el collar, i, no obstant això, jo vaig nèixer entre els homes, i entre ells va morir la meva mare... a les gàbies del Palau Reial, a Oodeypore. [...] Fins que una nit es va despertar un sentiment: jo era Bagheera, la pantera, i no una joguina per la diversió dels homes, i llavors vaig trencar d'una urpada els barrots de la gàbia  [...] i vaig infondre més terror que Shere KhanTraducció lliure de The Jungle Book, Rudyard Kipling


BR WildLife Sanctuary. Lepard far on tide 


Dholes


Els gossos rojos caçadors del Dekkan, anàven de pas buscant alguna cosa per matar, i els llops sabien que fins el tigre cedeix la seva presa als dholes. Acostumen a caçar corrent en línia recta per la Selva, llançant-se sobre tot el que troben i esbocinant-ho tot. Malgrat no tinguin la mida ni l'astúcia del llop, són molt forts i en gran nombre [...] Mowgli sabia bé com era de terrible una manada de dholes quan va de caça. Fins el mateix Hathi els deixa el pas lliure i ells segueixen endavant. Traducció lliure de The Jungle Book, Rudyard Kipling


BR Wildlife Sanctuary. Photo by N.Parpal
BR Wildlife Sanctuary. Photo by N.Parpal










BR Wildlife Sanctuary. Photo by N.Parpal

Toomai, el dels elefants

L'herba començava a estar humida, les potes de Kala Nag s'enfonsaven al trepitjar, i la boirina de la nit gelava a Toomai, el noi.Traducció lliure de The Jungle Book, Rudyard Kipling





BR Wildlife Sactuary. Video by F. Ximeno


Shere Khan

Tha, el primer elefant, estava ocupat creant noves selves i rius. No podia ser a tot arreu, per això va anomenar al primer tigre senyor i jutge de la Selva, amb l'obligació de dirimir totes les qüestions que el poble tenia el deure de sotmetre a judici. En aquell temps, el primer tigre menjava fruita i herba, com tots els altres [...] Però una nit hi va haver una disputa entre dues daines i el primer tigre es va oblidar que era l'amo i jutge de la Selva i, saltant sobre la daina, li va trencar el coll d'una queixelada. El Llibre de la Selva, Rudyard Kipling



Mysore. Photo by F. Ximeno



En un altre post, més habitants del bosc monzònic...