Codi de seguiment google analitics

16 de febrer de 2011

Gent sensata, idees estratègiques, innovació i sostenibilitat


Avui 16 de febrer, el filòsof Reyes Mate publica al El Periodico un article de títol El coneixement, valor o preu?, farcit de pensaments estratègics. Destaco el que m’ha inspirat a escriure: Entre viure millor i sobreviure malament hi ha saber viure a escala humana [...] és urgent que l’encertem amb la forma de vida que aguanta el planeta i la limitada existència de l’ésser humà. Una expressió perfecte del concepte de sostenibilitat, sorgida de la ma d’un filòsof, no d’un ecòleg ni de cap eixelebrat. Una idea plena de sensatesa que no només comparteixo, sinó que fa vint anys que provo d’aplicar.

Certament, la nostra tasca diària – en el meu cas, també la professional- consisteix en dissenyar, gestionar i executar projectes molt concrets per resoldre problemes ara i aquí. Però les solucions que se’ns acudeixen avui depenen de les idees estratègiques que ens orienten. Per això és imprescindible tenir-ne. És fonamental socialitzar un canvi de paradigma i un acord sobre el futur que volem construir, per començar-lo a construir des d’avui. Per a posar en marxa el coneixement, els instruments i les decisions oportunes per a fer possible l’horitzó compartit. Per a posar un exemple, l’Estratègia de Desenvolupament Sostenible de Catalunya, pretén avançar en aquest camí. Però hauria de deixar de ser una perspectiva sectorial per a convertir-se en un desig participat.

Ahir, 15 de febrer, Miquel Barceló, Director del Btec, va escriure un article de títol La Catalunya oculta i silenciosa que tot ell és un pensament estratègic. Reclama i posa en valor la iniciativa personal de moltes persones en el seu dia a dia. Persones que sense cap ressò mediàtic i, sovint, sense reconeixement social ni institucional –i afegeixo jo, de vegades, ni dels seus companys de professió-, fan bé la seva feina. Dic que és un pensament estratègic perquè la seva lectura em referma en la idea que tenim un país farcit d’emprenedoria amb una alta capacitat d’innovar i d’adaptar-se als canvis. Persones que tenen idees estratègiques i que les duen a la pràctica diàriament.

El nostre problema és que vivim en un cert desànim general. Els nostres polítics, els nostres mitjans de comunicació i uns quants prescriptors d’opinió o agents socials i econòmics sovint ens fan pensar que vivim permanentment en un estat de molt soroll per no res –l’expressió castellana és més bonica “mucho ruido y pocas nueces”. Sort que hi ha gent sensata, capaç de tenir i expressar idees estratègiques i d'altres amb capacitat de dur-les a terme. Faríem bé de fixar-nos més en aquell que innova i troba solucions en un entorn complex. I donar-li suport, socialitzar la seva manera de fer, difondre-la, exportar-la, generalitzar-la -i vendre-la, si és possible!. Cal començar a mostrar-nos a nosaltres mateixos i al món com el que realment som: gent amb iniciativa que treballa bé, molt bé, malgrat el soroll i malgrat aquells que malden per mantenir les coses tal com estan, estiguin bé o no, tinguin al darrera un objectiu o una estratègia o no en tinguin. Gent capaç de fer “pa negre”, per exemple.

Gràcies als que escriuen i difonen pensaments estratègics. Gràcies als que fan, creen i treballen amb sensatesa i persistència per assolir-los. La sostenibilitat –no l’abús del terme sinó el seu ús- n’és un, que compartim cada dia més persones. Hi seguirem treballant a fons, malgrat el soroll. Malgrat els que persisteixen en tancar els ulls avui per no haver de pensar en cap futur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada