Mar i vent
La moratòria de les primes a les renovables és un error majúscul. És un error econòmic que posa en risc 2.472 milions d'euros d'inversió i 4.780 llocs de treball segons un estudi encarregat per EolicCat. Caldria sumar-hi el cop a les iniciatives emergents d'economia social i emprenedoria vinculades a les renovables.
Tampoc és econòmicament justificable pel dèficit tarifari si es comptabilitzen les subvencions rebudes pels combustibles fòssils (409.000 milions de dòlars a tot el món el 2010 segons l'Agència Internacional de l'Energia). També és un error energètic perquè el desenvolupament de les renovables és fonamental per disminuir la nostra dependència i per garantir el proveïment. És un error climàtic perquè hem d'assolir objectius de generació amb renovables i reducció d'emissions de CO2 com a part del nostre compromís europeu. Per tant, també és un error estratègic des de la perspectiva de l'alineació amb la UE.
Aquesta nova sorpresa governamental fora de programa trenca un altre fil per a la recuperació econòmica i l'ocupació en sectors emergents, els únics amb perspectives de futur. Arriba en mal moment per a Catalunya. Ara bé, faríem bé de reflexionar sobre les nostres pròpies responsabilitats en la incorporació tardana i maldestra a la generació d'origen renovable.
Vam començar la casa per la teulada. A finals dels 90, es van autoritzar vora 50 parcs eòlics sense cap anàlisi de la capacitat eòlica, sense definició de requeriments ambientals i d'inscripció territorial i sense disponibilitat de connexió a la xarxa. A partir d'aquí, aquestes peces que calia definir abans de l'autorització les hem construït desendreçadament entre el 2002 i el 2010 (nota al peu). El jutge Taboas ha suspès el darrer procés, veurem com acaba. No hem estat fins ni promotors ni administracions. Però tampoc ha estat brillant la iniciativa particular i social. En eòlica, cap iniciativa. Mentrestant, a Alemanya, per exemple, el 50% de la producció està en mans de particulars. També és per fer-s'ho mirar.
Per a la instal·lació sensata i ambientalment compatible d'energia eòlica terrestre ens queda recorregut. Tanmateix, al mar hi ha opcions immillorables. A diferència del mar del Nord, amb una profunditat mitjana de 90 metres, el Mediterrani és un mar profund (1.500 metres de mitjana) i amb una plataforma continental molt estreta. Això ens fa perdre la primera onada de l'energia eòlica marina que s'està desenvolupant al nord d'Europa, on els aerogeneradors es fixen al fons. Hem de fer el pas i liderar la recerca sobre la següent onada tecnològica, l'eòlica flotant, tant per impulsar-la si és interessant com per prevenir-la si és pitjor el remei que la malaltia. La millor manera de no repetir errors seria començar per un projecte acotat de recerca: quatre molins per fer proves tècniques; per avaluar-ne els efectes ambientals; per analitzar la percepció dels turistes. Millor si és tutelat per un centre de recerca públic. A partir dels resultats, veuríem com, quan, on i si ens convé el desenvolupament d'aquesta modalitat de generació energètica. Doncs exactament això és el projecte Zèfir de l'Ametlla de Mar.
Sento amb estupefacció alguns arguments que donen per fets impactes i inconvenients d'aquest projecte que pretén, precisament, investigar si es produeixen. Atès que no existeixen molins al mar Mediterrani, se'm fa difícil escoltar-los. Negar els impactes és tan inoportú com donar-los per fets. Provem-ho i traiem-ne conclusions. El projecte Zèfir és cabdal per a Catalunya. Cal exigir transparència i un afinadíssim seguiment públic d'una bona recerca multidisciplinària. Demano encaridament a aquells que per acció, omissió o indiferència em vulguin condemnar a no saber, que s'ho repensin i molt. A ells també cal exigir-los responsabilitats, transparència i rigor. Esclar que també podria seure a la barca a escoltar cants de sirena sense proves empíriques, que sempre resulten entretinguts a les orelles. I anar pensant com ens ho farem quan el petroli arribi a 200 dòlars el barril i les centrals nuclears estiguin per tancar, d'aquí quatre dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada