Codi de seguiment google analitics

29 de gener de 2011

Presa de decisions públiques: arbitrarietat o discrecionalitat? (va de contaminació atmosfèrica)

arbitrarietat 

f. [LC] Acte contrari a la justícia, a la raó, a les lleis, etc., dictat pel capritx.

discreció 

f. [LC] Llibertat de decidir o obrar segons el seu propi judici. Estar a la discreció d’algú. 


Un bon jurista i millor mestre, em va explicar fa uns anys la diferència entre discrecionalitat i arbitrarietat. Les decisions públiques poden ser discrecionals. Això vol dir, basades en el propi judici, el qual ha de tenir un fonament, un criteri conegut i una justificació. Per contra, no poden ser arbitràries. Això és, que no atenguin a cap criteri legal o a cap justificació racional que pugui ser clarament explicada a la ciutadania. L'arbitrarietat genera indefensió i és contrària a la regles de la convivència democràtica. La discrecionalitat és pròpia d'un govern que governa. Es pot discrepar de la justificació emesa i es poden emprendre accions legals o aportar dades i justificacions alternatives per provar de modificar la decisió presa. Això és la democràcia.

Per tant, no és recomanable sinó exigible, que els governs  iniciïn les seves explicacions amb: "Atès que...": Primer una justificació que avali els motius, els criteris i les dades que motiven la decisió, i després, la decisió. Això sí, també reclamo que un cop preses -a poder ser, escoltant a totes les parts possibles i avaluant la informació objectiva disponible-, el govern, governi.

Em fa patir, i no és acceptable, un govern que pren una decisió i comença a explicar-la dient: "Creiem que...", sense aportar cap dada, cap criteri, cap justificació. Estic parlant de la modificació del Pla de Millora de qualitat de l'aire de Barcelona i 40 municipis de l'entorn. Es pot modificar? Per descomptat. Però si no vaig errat, el Pla ha estat elaborat en base a informació objectiva. Les dades dels nivells de contaminació provenen d'una efectiva xarxa automàtica de control. Les 73 mesures estan proposades a partir d'una anàlisi del seu potencial de reducció i se n'ha fet un seguiment exhaustiu, a partir de l'anàlisi directa i la monitorització. Una comissió integrada per les administracions concernides ho ha avaluat periòdicament. Això és sòlid. Es poden fer altres coses? Si. Però crec que és exigible que es facin amb la mateixa solidesa, no arbitràriament, en base a un "creiem que" sense aportar noves formulacions, noves anàlisis i nous sistemes de monitorització. La precipitació és mala consellera a la vida i al govern.

A la qüestions de salut, estalvi i qualitat de l'ambient que comentava en una altra entrada d'aquest blog, s'hi suma ara una de democràcia i rigor. Ja coneixem els resultats d'algun govern que no ha volgut atendre a les dades objectives i de tant estirar del fil del "creiem que..." ha perdut un temps preciós per a fer front a la crisi. Avui ja no demano només integrar la perspectiva ambiental en el model productiu d'una vegada, també demano rigor i qualitat democràtica.

A l'altre extrem, el cas de Madrid on el fiscal de medi ambient investiga el canvi d'ubicació de les estacions de medició per a emmascarar els nivells de contaminació. Això ja son figues d'un altre paner, que estic convençut que no es donaran a Catalunya. Això ja forma part d'una altra paraula que em va ensenyar el meu mestre jurista: prevaricació. I és senzillament antidemocràtic. Un escàndol. Amagar l'ou no és acceptable, davant dels problemes: solucions.

2 comentaris:

  1. És correcta la reflexió Frederic. Tot i que no he entrat a fons en el tema, pel que estic sentint aquests dies els nivells de contaminació estan per damunt lo permès/recomanat per directives europees un nombre important de dies a l'any. I per això em pregunto, quina eficàcia real té la reducció de velocitat en reduir la contaminació? Si la millora en els nivells de contaminació fos minsa, cal posar-ne en marxa altres de mesures, no creus?

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord jaumejp. Ara bé, crec que convindràs amb mi que primer cal analitzar la situació, disenyar noves mesures, posar-les en pràctica i explicar-les, abans de treure les que hi ha. No a l'inrevés. Altrament, jo si que he seguit la qüestió i la reducció és del 12% de partícules a les vies on s'ha implantat. La mesura és efectiva, per bé que insuficient. Cal fer més coses -iguals o diferents- però en cap cas, menys coses.

    ResponElimina