Codi de seguiment google analitics

26 de gener del 2011

contaminació atmosfèrica-[(salut+estalvi) x Europa2] x velocitat > 0

contaminació atmosfèrica-[(salut+estalvi) x Europa2] x velocitat > 0

Tenim un problema de contaminació atmosfèrica seriós a l'entorn de Barcelona i cal fer-hi front. La pregunta pertinent és. com ho fem?. No té cap interès saber "com no ho farem". A mi m'agradaria sentir alguna resposta seriosa sobre la pregunta pertinent, en comptes de donar voltes i voltes sobre com no hi fem front. La resposta seriosa requereix resoldre una equació complexa, que demana escoltar als tècnics i als científics  i que ha de considerar quatre factors:

1. salut

La contaminació de l'aire provoca 1.200 morts anuals a l'entorn de Barcelona, a més de complicacions per a les persones que pateixen malalties respiratòries i té impacte en els nivells mitjans de salut actual i futura del conjunt de la població on les partícules en suspensió i els òxids de nitrògen superen determinats límits. Això està estudiadíssim a Barcelona i arreu del món.

Barcelona

Laura Pérez, Jordi Sunyer and Nino Künzli: Los beneficios anuales de reducir la exposición media a PM10 estimada para la población del área de estudio (50µg/m3) al valor anual medio recomendado por la Organización Mundial de la Salud (20µg/m3) se estiman en 3.500 muertes menos (representando en media un aumento de la esperanza de vida de 14 meses), 1.800 ingresos hospitalarios menos por causas cardiorrespiratorias, 5.100 casos menos de bronquitis crónicas en adultos, 31.100 casos menos de bronquitis agudas en niños y 54.000 crisis asmáticas menos en niños y adultos. Los beneficios económicos totales se estiman en una media de 6.400 millones de euros por año. Reducir las PM10al nivel anual medio legislado por la Unión Europea (40µg/m3) representaría aproximadamente una tercera parte de estos beneficios.  
Gac Sanit v.23 n.4 Barcelona jul.-ago. 2009

Canadà
USA


2. Estalvi

En un moment de crisi econòmica és important parlar de reformes del sistema sanitari català. Per descomptat. Per reduir costos de manera immediata, ens veiem obligats a parlar sobre les prestacions i els serveis. Però és summament miop no parlar de les causes per millorar els nivells de salut. Certament, atacar les causes no ens permetran un estalvi immediat, a curt termini. Tanmateix, avui que ens cal estalvi, no ens hem de preguntar si no hagués estat interessant millorar els nivells de salut de la població per no haver de retallar serveis avui? No ens hem de preguntar si reduir les causes de les malalties ens permetria superar millor una crisi futura? Doncs bé, com es veu a la referència anterior, assolir els nivells que fixa la Directiva europea, estalviaria 1.200 milions d'euros anuals al sistema sanitari. Uns quans serveis que no s'haurien de retallar avui. Amb el tabac ho hem fet, no ho farem amb la contaminació atmosfèrica?


3. Europa (al quadrat)

L'any 99 (si, si, fa més de 10 anys) la Unió Europea va legislar sobre la limitació d'emissions de partícules i òxids de nitrògen. Al 2007, la Directiva 2008/50/CE del Parlament Europeu i del Consell de 21 de maig de 2008, relativa a la qualitat de l'aire i una atmosfera més neta a Europa (emasa ja, per tant, pel procés de codecisió, la qual cosa implica també al Parlament), integra diverses directives anteriors i ajusta els límits d'emissió de partícules i òxids de nitrògen al doble del que recomana la OMS. Abans eren superiors. Les Directives europees es poden treballar i discutir al Consell i al Parlament (s'en va parlar a Catalunya?, els diaris en van dir alguna cosa? sabem què van votar els nostres parlamentaris?). Un cop aprovada, cal acomplir-la. I els límits establerts no són desorbitats.


Certament, molts països europeus han trobat dificultats per a aplicar aquesta directiva. Per això, la Comissió Europea va emetre un requeriment a 10 països per tal que presentessin immediatament les zones amb problemes de contaminació. La Comissió va acceptar una pròrroga per a l'acompliment amb la condició que es presentessin plans d'acció per assolir els nivells fixats. El govern català va presentar el seu, amb 73 mesures, entre les quals, el límit de velocitat als accessos de Barcelona. Ara cal renovar la pròrroga perquè, per bé que  hi ha hagut millores, són encara insuficients. Per tant, no es pot parlar d'eliminar cap mesura sense incorporar-ne d'altres de resultats equivalents. I això és el que cal demanar el govern. Nosaltres els ciutadans i ciutadanes i, de ben segur, ho farà la Comissió Europea.



4. Velocitat


Per descomptat que es poden posar en marxa mesures diverses (fins a 73 en té el pla vigent, per tant, es poden canviar) però amb criteris tècnics, no pas populistes o polítics de curta volada i poca reflexió. Cal demostrar que seran efectives. I el control de la velocitat ha mostrat la seva efectivitat i té base tècnica. Adjunto els gràfics de les emissions en funció de la velocitat que ha elaborat el servei d'autopistes de Gran Bretanya -per cert, els nostres concessionaris també ho podrien fer, oi?). Com es veu, la congestió genera una alt nivell d'emissions de partícules i òxids de nitrògen per km recorregut a baixa velocitat. Però l'excés de velocitat també. Per sobre dels 80 Km/h, les emissions per vehicle creixen. El document sencer el trobareu a. http://www.highways.gov.uk/knowledge/1801.aspx. Hi ha també informació tècnica a 




Conclusió

Hi ha alternatives al control de la velocitat: peatges urbans, circulació alterna de vehicles segons matrícules, restriccions d'accés de vehicles contaminants... si alguna d'aquestes és socialment més acceptable i igualment efectiva, endavant. Parlem de les alternatives, d'allò que el govern farà -perquè l'equació amb les quatre variables no és igual a zero-i d'allò que com a ciutadans estem disposats a fer, i de què estan fent els ajuntaments afectats. Escoltem als tècnics i als científics, i comencem a canviar la perspectiva, no podem deixar-ho còrrer si volem ser un país amb futur . Ens hi va la salut, l'economia i la nostra qualitat de vida. Fem les preguntes pertinents i exigim les respostes raonades. Per cert, tot el meu suport a la carta dels Doctors Querol, Alastuey, Baldasano i Sunyer, quatre investigadors independents que han analitzat a fons la qüestió i en tenen dades. No parlen d'oïdes. No emeten opinions, parlen dels resultats dels seus treballs.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada