Codi de seguiment google analitics

11 de juny de 2011

946 CENTRES LEGÍTIMS DE DECISIÓ NO CONFIGUREN UNA VISIÓ DE PAÍS: PERQUÈ NO EM SEMBLA OPORTÚ EL PARC FOTOVOLTAIC DE TIVISSA.


946 nous consistoris

Les meves felicitacions a tots els alcaldes i alcaldesses de Catalunya, legítima i democràticament escollits. Molta feina per fer. Nou-cents quaranta quatre centres de decisió –ens falten els de Girona i Barcelona. Una responsabilitat alta en temps convulsos i difícils. Hauran de treballar dur per a millorar les condicions de vida dels seus conciutadans, de tots! Però també hauran de ser generosos perquè el país ha d’avançar amb criteris i estratègies compartides, no sempre plenament alineades amb una determinada estratègia local. La subsidiarietat és clau. Concertar amb els agents socials i territorials i amb els seus representants legítims, un acte democràtic imprescindible. Ara bé, la simple addició de 946 estratègies no conforma una estratègia de país. Per això demano generositat. El cas del parc fotovoltaic de Tivissa em serveix per a il·lustrar la idea.

Objectius de País: Pla de l’energia i Xarxa Natura 2000

Catalunya compta amb un Pla de l’Energia, amb objectius de desenvolupament intens de les energies renovables. Sense entrar a discutir-ne la bondat dels continguts, constato que existeix i és vigent. Per a l’energia fotovoltaica, es fixava un objectiu per al 2016 de 200 MW a instal·lar. L’any 2004, a Catalunya només hi havia 2,2 MW fotovoltaics instal·lats. L’any 2011 n’ha 205,3MW (ICAEN), que ocupen entre 600 i 1.000 ha.

Altrament, a Catalunya està vigent i aprovada per la UE una configuració d’espais protegits inclosos a la Xarxa Natura 2000. Sense entrar tampoc a valorar-ne la bondat, constato que després d’intenses deliberacions i negociacions al país i amb la UE, resta protegit el 30% del territori (960.000 ha). La normativa de la Xarxa Natura 2000 certament no prohibeix que, en els espais que inclou, s’hi desenvolupin projectes de renovables. Tanmateix, la Directiva d’Hàbitats estableix que cal avaluar-ne l’impacte ambiental per tal d’assegurar que no s’afecten els valors pels quals han estat protegits. Altrament, també estableix que cal garantir que no hi ha ubicacions alternatives.

A Catalunya, per tant,  romanen sense incloure als espais naturals protegits 2.240.000 ha. Malgrat que, per descomptat, no totes són útils ni oportunes per a instal·lar-hi plaques fotovoltaiques, hi ha una ingent quantitat de territori urbà i rural per a localitzar-hi instal·lacions energètiques. Hi ha alternatives per trobar àmbits de 24 ha fora dels espais protegits? Crec que la resposta racional és: si, moltíssimes. Avui per avui, per tant, des de la meva perspectiva, no hi ha contradicció entre els objectius energètics i els de conservació.

Canvi de criteri o absència de criteri nacional?

La Ponència Ambiental i els serveis territorials de l’extint Departament de Medi Ambient, van establir un sol criteri bàsic per al desenvolupament fotovoltaic: si a tot arreu –complint els requisits ambientals necessaris recollits a través de l’informe ambiental preceptiu emès pels serveis territorials- fora dels espais protegits i, de moment, no als espais protegits.  Hom pot estar més o menys d’acord amb aquest criteri. Però és un criteri. Sensat, em sembla.

El parc fotovoltaic que es proposa a Tivissa està dins d’un Espai Natural d’Especial Interès (EIN Muntanyes de Tivissa-Vandellós). Respecto immensament, i ell ho sap, el criteri i la manera de treballar de l’alcalde. Ha promogut el projecte en un dels espais menys sensibles de l’espai natural, ha buscat complicitats i ha buscat sempre acomplir amb tots els requeriments exigits. El seu criteri des de la perspectiva local és respectable, per bé que també cal tenir en consideració que Tivissa té un parc eòlic aprovat i està inclosa a una ZDP que, si els jutges ho permeten, comportaria instal·lar més aerogeneradors –tots, els aprovats i els futurs, fora dels espais protegits.

Malauradament, el criteri local es confronta amb el criteri general, que ara ha canviat. El suposat “desbloqueig” per part del Govern pot respondre a tres situacions:

a)      Canvi de criteri. Quin és, doncs, el nou criteri? Es podran desenvolupar projectes fotovoltaics de grans dimensions (24 Ha no són poques) als espais protegits? En quines condicions?

b)      Manca de criteri. Els condicionants ambientals queden sotmesos a d’altres perspectives? Tornem a estudiar-ho tot cas a cas i responem en funció de la capacitat d’influència del proponent?

c)      Preponderància del criteri local. Es compliran totes els desitjos i propostes provinents dels Ajuntaments? 946 centres de decisió cadascú al seu aire?

Si el canvi respon a la primera circumstància, és respectable i legítim, per bé que fóra interessant difondre els nous criteris per tal que els agents econòmics i socials sàpiguen a què atendre’s abans de proposar un projecte, així com els alcaldes i alcaldesses abans de promoure’n un.

Per contra, si respon a la segona, estem venuts. És impossible assolir objectius compartits de país sense criteri i a base d’intuïcions i propostes canviants.

Si es tracta de la tercera possibilitat, també anem malament. La defensa dels interessos locals i la concertació amb tots els poders públics i els agents socials, com deia, em semblen fonamentals. Però des del govern cal alinear objectius. Si no, ens situem en una circumstància on forces oposades s’anul·len i el país no avança.

En definitiva, des del meu punt de vista, avui per avui, no és convenient impulsar aquest projecte –i d’altres que, sense posar en dubte el seu valor per l’economia local, poden posar en risc l’economia i el patrimoni nacional, si s’actua sense criteri. Altrament, en trobar-se dins d’un Espai Natural d’Especial Interès, em temo que caldrà, com a mínim, veure si cal fer un Estudi d’Impacte Ambiental per analitzar que no es posen en perill els valors naturals i que no hi ha alternatives. I no em consta que això estigui fet.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada