Codi de seguiment google analitics

3 de desembre de 2010

Cancún (1): En quants temes cabdals es posa d'acord la comunitat internacional?

De moment les coses a Cancún no marxen bé. Així ha estat sempre a les COP (ho dic per les tres que he viscut en directe i per les que en Josep Garriga -que hi és i en porta 8- m'ha explicat. Tanmateix a Cancún no hi haurà cap èxit  rellevant en termes d'acords polítics i d'objectius. Malauradament ja ho sabíem. Podem tenir al final de la setmana vinent algun èxit tècnic de disseny dels instruments per desenvolupar l'arquitectura d'un futur acord. Sembla poc, però no ho és. Però està per veure si això, que sembla poc, serà cert al final: arquitectura del finançament, del REED+ (el programa de boscos, per dir-ho curt), la transferència tecnològica...

Val la pena seguir negociant la continuitat del Protocol de Kioto si ni els EUA no preveuen signar-lo i la Xina no preveu assumir algún compromís? Avui Japó ha dit que no el busquin. Aquesta, però no és la batalla de Cancún, caldrà esperar probablement a Rio 2012. Però la que batalla que si que es lliura a Mèxic, encara no està guanyada: 1) Qui i com es financia? 2) es poden tancar una arquitectura de l'acord sense fixar encara objectius? 3) El marc multilateral queda finiquitat definitivament?. A veure que passa. És rellevant.

En tot cas, crec que em de començar a treure'ns les mans del cap que ens vam posar a Copenhague per seguir treballant de baix a dalt. El canvi climàtic és un repte global però que cal atacar reduint-ne les causes a escala local. És un tema clau amb components econòmics, energètics, ambientals, de seguretat, de consum... i és precisament per això que costa més de posar-s'hi d'acord. Que és una qüestió cabdal que marcarà la política i l'economia del segle XXI ja no està en dubte. Que Europa ha pres una determinació per a incorporar el clima en el seu model de desenvolupament, tampoc. Per tant, per bé que el que passi a Cancún és extremament important -i ja en diré alguna altra cosa la setmana vienent- no ens podem quedar aturats esperant que la comunitat internacional ens ho resolgui. Hem de treballar des de casa, des de l'entitat, des de l'empresa, des de l'ajuntament, des del govern de Catalunya, des d'Europa.. i pressionar des de l'acció. La UE va per aquí, som europeus, nosaltres?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada