Codi de seguiment google analitics

14 de novembre de 2010

Incorporació transversal i decidida de polítiques ambientals: Incòmode o imprescindible?


L’orientació ambiental del govern d’entesa ha estat insuficient. Ara bé, el canvi de rumb crec que ha estat extremadament significatiu. Les polítiques ambientals dels govern de la Generalitat han sofert un salt qualitatiu i quantitatiu. I no només en termes de l’acció de govern en l’àmbit competencial del medi ambient, sinó en la incorporació transversal de criteris ambientals. Algú ha titllat aquest fet d’incòmode. Algú altre ha titllat aquest fet no només d’insuficient sinó de desencertat. La meva pregunta és: quin altre combinació de forces polítiques continuarà o intensificarà aquestes polítiques?. La sortida de la crisi ha de tenir un component ambiental. Això ho té clar el Parlament Europeu, el sector dels negocis i la societat civil europea. Excepte al sud, on les polítiques ambientals no són una prioritat transversal sinó  una qüestió de diferenciació política. Potser un dia ens situarem en la situació on es troben Gran Bretanya, França, Alemanya o els Països Escandinaus, on el debat polític ja ha integrat la variable ambiental com a prioritat en tot l’arc polític i ara se situa en el camp de les diferents perspectives per assolir objectius ambiciosos. Al nostre país, malauradament, el debat encara se situa, sorprenentment, en si cal o no cal incorporar objectius ambientals al centre de la política o no fer-ho.

Cal exigir un alt grau de compromís ambiental i climàtic de qualsevol govern que sorgeixi de les urnes al novembre, però malauradament, no està clar que tots estiguin per la feina. I no seguir avançant decididament és un risc que Catalunya no es pot permetre. Perdriem el tren del progrés i la innovació, més enllà de no estar preparats per competir a Europa ni fer front a problemes planetaris que ens afecten en la nostra qualitat de vida i la nostra qüotidianitat, que tenen solució local i requereixen solidaritat global. No ens ho podem permetre. Caldrà exigir molt al govern que surti de les urnes el 28 de novembre.

Algunes de les accions del govern sortint, al meu parer, exemplifiquen objectivament un canvi de tendència. Un conjunt de resultats efectius. Una feina discreta però tossuda i incansable, sense rebombori. La qual cosa posa de manifest, sense pal·liatius, que una bona i intensa política ambiental és efectiva per al país. Que no comporta cap dels problemes que alguns altaveus pronosticaven i segueixen pronosticant, sense adonar-se del que realment passa al país i al món. Ara ens juguem consolidar i intensificar aquesta tendència o tornar al laisser fer laisser passer que torni a fer-nos assemblar més a Polònia que als països del centre i nord d’Europa. 

En temps de crisi, emularem aquells que han trobat en la responsabilitat ambiental un camí per a obrir noves perspectives de recuperació? O seguirem amb les receptes clàssiques i prou, que potser ens permeten no caure més al pou, però que indiscutiblement no són útils per a definir la Catalunya pròspera del segle XXI? Que cadascú atengui a la seva consciència i, també, a la seva butxaca.

Hi ha alguns fets contrastables que mai abans havien passat en 23 anys de governs democràtics a Catalunya, ni abans. És a dir, que no havien passat en 65 anys a Catalunya. D’algunes n’he estat impulsor i corresponsable. A d’altres hi he col·laborat en diversos graus d’intensitat o, simplement,  les he vist desenvolupar als meus col·legues i em semblen destacables. En tot cas, conec prou bé que, més enllà de la relació de resultats objectius, els seus continguts signifiquen un canvi substancial que ens comença a posar en el bon camí. No tinc cap dubte que, com deia al començament, és imprescindible intensificar enèrgicament el ritme i seria un grandíssim pas enrere canviar-ne el rumb. La primera, que ara caldrà desenvolupar:
  

Per primera vegada en 30 anys de democràcia (+40 de dictadura) i 18 anys després de la Cimera de Rio, Catalunya compta amb una estratègia de desenvolupament sostenible que fixa objectius socioambientals a mig termini (DOGC núm. 5710 - 08/09/2010). La Unió Europea va per la seva tercera revisió i ha incorporat aquest factor a la nova estratègia econòmica Europa 2020.

L’estratègia ha estat elaborada a través d’un intens procés participatiu i ha donat lloc a la creació de la Taula per al desenvolupament sostenible, com a òrgan estable de deliberació sobre les polítiques ambientals del govern.

Es desenvoluparà l'Estratègia amb els plans departamentals i sectorials que preveu? Serà realment un full de ruta que influencia l'acció de govern? Es mantindrà un òrgan estable de deliberació estratègica sobre les polítiques i objectius ambientals? Caldrà ser exigents amb el govern que sorgeixi de les urnes el 28.


1 comentari:

  1. Gràcies per la teva feina Frederic, has estat un exemple d'alló que se'n diu un servidor de la cosa pública...

    ResponElimina