2. Avaluació ambiental
Avaluació ambiental de plans, programes i projectes
La incorporació transversal de criteris ambientals a la planificació territorial, sectorial i urbanística ha estat duta a terme amb rigor i intensitat. El Parlament ha aprovat la Llei 6/2009 d’avaluació ambiental de plans i programes. Una tècnica que es va posar en pràctica a partir de 2006 arrel de la transposció a Espanya de la Directiva 42/2001 que implica considerar qüestions ambientals des del principi de la presa de decisions. La
pràctica d’aquesta tècnica ens ha dut a avaluar més de 40 plans sectorials i territorials i més de 300 planejaments urbanístics municipals. Està clar que ens queda un llarg recorregut perquè els objectius ambientals esdevinguin un element central de la planificació, però el canvi és substancial.
Altrament, cal tenir en compte que durant 23 anys no hi havia hagut cap mena de planificació territorial, bé, només el Pla Territorial de Catalunya, un exercici senzill, sense massa contingut i mai revisat, i el Pla Parcial Territorial de les Terres de l’Ebre. En els darrers anys, s’ha completat la planificació territorial de tot el país i s’han dut a terme planificacions sectorials noves. Convido a llegir tan les memòries ambientals d’aquests plans com l’esperit del seu disseny perquè cadascú valori si ha canvis de tendència, jo no en tinc cap dubte. Les memòries ambientals es poden consultar a la base de dades BADAIA, que tot sigui dit de pas, és un bon exemple de transparència; i els plans a les webs dels diferents Departaments i Ajuntaments. Els Plans que han passat per avaluació ambiental durant la darrera legislatura:
pràctica d’aquesta tècnica ens ha dut a avaluar més de 40 plans sectorials i territorials i més de 300 planejaments urbanístics municipals. Està clar que ens queda un llarg recorregut perquè els objectius ambientals esdevinguin un element central de la planificació, però el canvi és substancial.
Altrament, cal tenir en compte que durant 23 anys no hi havia hagut cap mena de planificació territorial, bé, només el Pla Territorial de Catalunya, un exercici senzill, sense massa contingut i mai revisat, i el Pla Parcial Territorial de les Terres de l’Ebre. En els darrers anys, s’ha completat la planificació territorial de tot el país i s’han dut a terme planificacions sectorials noves. Convido a llegir tan les memòries ambientals d’aquests plans com l’esperit del seu disseny perquè cadascú valori si ha canvis de tendència, jo no en tinc cap dubte. Les memòries ambientals es poden consultar a la base de dades BADAIA, que tot sigui dit de pas, és un bon exemple de transparència; i els plans a les webs dels diferents Departaments i Ajuntaments. Els Plans que han passat per avaluació ambiental durant la darrera legislatura:
PLANS SECTORIALS
Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2007-2013, 2007
Pla de ports de Catalunya, 2007
Pla d’aeroports i heliports de Catalunya, 2008
Pla d’Infraestructures de gestió dels residus municipals, 2008
Pla d’equipaments culturals (PECCat), 2009
Pla sectorial de l’Habitatge, 2010
Programa de tractament de fangs de depuradora, 2010
Programa de reutilització d’aigua a Catalunya, 2010
Programa de mesures del Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya, 2010
Pla zonal de cabals de manteniment del Ter superior, 2010
Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PROGRIC), 2008
Programa de gestió de residus municipals de Catalunya (PROGREMIC), 2008
Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC),2008
Pla Marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012, 2008
Pla d’actuació per restablir la qualitat de l’aire a 40 municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona, 2007
Pla de transports de viatgers de Catalunya 2007-2013, 2008
Pla estratègic de la bicicleta, 2008
Pla director de mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona, 2007
Pla director de mobilitat del Camp de Traragona, 2010
Pla director de la mobilitat de les comarques gironines, 2010
Plans de mobilitat urbana de Barcelona (2007), Granollers (2008) i Sabadell (2010)
PLANEJAMENT TERRITORIAL I URBANÍST
Pla territorial parcial de Ponent, 2007
Pla territorial parcial de les Comarques Centrals, 2008
Pla territorial parcial del Camp de Tarragona, 2009
Pla territorial metropolità de Barcelona, 2010
Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre, 2010
Pla territorial parcial de les Comarques Gironines, 2010
Pla director territorial de l’Alt Penedès, 2008
Pla director territorial de La Garrotxa, 2008
Pla director urbanístic de les Colònies del Llobregat, 2008
Pla director urbanístic de la Conca d’Òdena, 2008
Pla director urbanístic del Pallars Sobirà, 2008
Pla director urbanístic de La Cerdanya, 2008
Pla director urbanístic d’Era Vall d’Aran, 2010
Pla director urbanístic d’àrees residencials estratègiques (12 plans), 2009-10
Pla director urbanístic de l’Eix transversal ferroviari, 2009
Pla director urbanístic de la Línia orbital ferroviària, 2010
Pla director urbanístic del Pla de l’Estany, 2010
Pla director urbanístic del Sistema urbà de Girona, 2010
Pla director urbanístic de les Colònies del Ter i del Freser, 2010
Pla director urbanístic del sistema urbà de Figueres, 2010
Altrament, 90 projectes territorials (carreteres, parcs eòlics, depuradores) han passat per avaluació ambiental, la qual cosa ha permés incorporar-hi canvis de disseny, mesures correctores i, en el seu cas, mesures compensatòries adequades a l’impacte ambiental produït. El projecte de regadius Segarra-Garrigues és el cas més emblemàtic. Després de 15 anys de dilacions i denúncies de la Unió Europea, s’ha pogut definir un
projecte raonablement viable que incorpora les mesures ambientals suficients, tal i com ha reconegut, finalment, la Unió Europea. Ara les regles són clares. Però també s’han resolt positivament més de 20 parcs eòlics que tenien clares deficiències ambientals i duien anys sense concloure la seva tramitació. També es poden consultar a BADAIA. Un resum de la tasca realitzada al balançi perspectives de l’avaluació ambiental de plans, programes i projectes. El treball realitzat amb els operadors estatals (REE, ENAGAS, Ministerio de Fomento, ADIF, REPSOL...) ha permès també normalitzar la intervenció ambiental de la Generalitat en els projectes que desenvolupen a Catalunya.
Avaluació ambiental d’activitats
La llei 3/1998 d’intervenció integral de l’administració ambiental LIIAA va esdevenir una fita en la legislació ambiental catalana. Trasposava la Directiva IPPC i, per primera vegada a l’Estat espanyol, les activitats amb potencial impacte ambiental eren requerides a analitzar-los, prevenir-los i minimitzar-los. Cinc anys després de la seva promulgació, era incomplerta de manera generalitzada. El pla de xoc elaborat i aprovat l’any2005 ha permès entrar en procés de regularització a més de 10.000 activitats. 10.000!. Incloent el 100% de les 1.600 activitats IPPC catalanes que al final de 2009 comptaven amb autorització ambiental integrada, acomplint el mandat de la UE, com comentava al principi.
Altrament, el Parlament de Catalunya ha aprovat la llei 20/2009 de Prevenció i Control Ambientals de les Activitats (PCAA) que substitueix a l’anterior. Aquesta nova llei posa l’èmfasi en la responsabilitat del promotor i estableix un sistema raonable de control posterior. Menys burocràcia i més resultats ambientals reals. Un canvi extremadament significatiu i una llei aplicable i efectiva.
La creació de l’Oficina de la contaminació lluminosa ha permès fer un salt qualitatiu en l’aplicació d’una altra normativa vigent que no s’aplicava amb un paquet de suport als Ajuntaments per a fer-ho.
En definitiva, crec que Catalunya ha millorat significativament amb la incorporació tranquil·la i sense sobresalts de criteris ambientals tant a la planificació com a les activitats. Sense polèmica sembla que no hi ha notícia, però aquest fet és una gran notícia. I si se'm permet, també és una gran notícia que no sigui notícia: s'ha fet amb paciència, discreció, consens i la implicació de molts agents. Queden coses per fer? Moltíssimes. Els criteris ambientals han de tenir un paper molt més central en el disseny de plans sectorials, el disseny territorial i en la producció i el producte? Per descomptat!. Estic plenament satisfet de com han quedat els plans i els programes des de la perspectiva ambiental? No. Hi ha un llarg camí per recòrrer, però crec que ja no estem perduts pel bosc. I no hem d'abandonar-lo, el camí.
Pla d’aeroports i heliports de Catalunya, 2008
Pla d’Infraestructures de gestió dels residus municipals, 2008
Pla d’equipaments culturals (PECCat), 2009
Pla sectorial de l’Habitatge, 2010
Programa de tractament de fangs de depuradora, 2010
Programa de reutilització d’aigua a Catalunya, 2010
Programa de mesures del Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya, 2010
Pla zonal de cabals de manteniment del Ter superior, 2010
Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PROGRIC), 2008
Programa de gestió de residus municipals de Catalunya (PROGREMIC), 2008
Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC),2008
Pla Marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012, 2008
Pla d’actuació per restablir la qualitat de l’aire a 40 municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona, 2007
Pla de transports de viatgers de Catalunya 2007-2013, 2008
Pla estratègic de la bicicleta, 2008
Pla director de mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona, 2007
Pla director de mobilitat del Camp de Traragona, 2010
Pla director de la mobilitat de les comarques gironines, 2010
Plans de mobilitat urbana de Barcelona (2007), Granollers (2008) i Sabadell (2010)
PLANEJAMENT TERRITORIAL I URBANÍST
Pla territorial parcial de Ponent, 2007
Pla territorial parcial de les Comarques Centrals, 2008
Pla territorial parcial del Camp de Tarragona, 2009
Pla territorial metropolità de Barcelona, 2010
Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre, 2010
Pla territorial parcial de les Comarques Gironines, 2010
Pla director territorial de l’Alt Penedès, 2008
Pla director territorial de La Garrotxa, 2008
Pla director urbanístic de les Colònies del Llobregat, 2008
Pla director urbanístic de la Conca d’Òdena, 2008
Pla director urbanístic del Pallars Sobirà, 2008
Pla director urbanístic de La Cerdanya, 2008
Pla director urbanístic d’Era Vall d’Aran, 2010
Pla director urbanístic d’àrees residencials estratègiques (12 plans), 2009-10
Pla director urbanístic de l’Eix transversal ferroviari, 2009
Pla director urbanístic de la Línia orbital ferroviària, 2010
Pla director urbanístic del Pla de l’Estany, 2010
Pla director urbanístic del Sistema urbà de Girona, 2010
Pla director urbanístic de les Colònies del Ter i del Freser, 2010
Pla director urbanístic del sistema urbà de Figueres, 2010
Altrament, 90 projectes territorials (carreteres, parcs eòlics, depuradores) han passat per avaluació ambiental, la qual cosa ha permés incorporar-hi canvis de disseny, mesures correctores i, en el seu cas, mesures compensatòries adequades a l’impacte ambiental produït. El projecte de regadius Segarra-Garrigues és el cas més emblemàtic. Després de 15 anys de dilacions i denúncies de la Unió Europea, s’ha pogut definir un
projecte raonablement viable que incorpora les mesures ambientals suficients, tal i com ha reconegut, finalment, la Unió Europea. Ara les regles són clares. Però també s’han resolt positivament més de 20 parcs eòlics que tenien clares deficiències ambientals i duien anys sense concloure la seva tramitació. També es poden consultar a BADAIA. Un resum de la tasca realitzada al balançi perspectives de l’avaluació ambiental de plans, programes i projectes. El treball realitzat amb els operadors estatals (REE, ENAGAS, Ministerio de Fomento, ADIF, REPSOL...) ha permès també normalitzar la intervenció ambiental de la Generalitat en els projectes que desenvolupen a Catalunya.
Avaluació ambiental d’activitats
La llei 3/1998 d’intervenció integral de l’administració ambiental LIIAA va esdevenir una fita en la legislació ambiental catalana. Trasposava la Directiva IPPC i, per primera vegada a l’Estat espanyol, les activitats amb potencial impacte ambiental eren requerides a analitzar-los, prevenir-los i minimitzar-los. Cinc anys després de la seva promulgació, era incomplerta de manera generalitzada. El pla de xoc elaborat i aprovat l’any
Altrament, el Parlament de Catalunya ha aprovat la llei 20/2009 de Prevenció i Control Ambientals de les Activitats (PCAA) que substitueix a l’anterior. Aquesta nova llei posa l’èmfasi en la responsabilitat del promotor i estableix un sistema raonable de control posterior. Menys burocràcia i més resultats ambientals reals. Un canvi extremadament significatiu i una llei aplicable i efectiva.
La creació de l’Oficina de la contaminació lluminosa ha permès fer un salt qualitatiu en l’aplicació d’una altra normativa vigent que no s’aplicava amb un paquet de suport als Ajuntaments per a fer-ho.
En definitiva, crec que Catalunya ha millorat significativament amb la incorporació tranquil·la i sense sobresalts de criteris ambientals tant a la planificació com a les activitats. Sense polèmica sembla que no hi ha notícia, però aquest fet és una gran notícia. I si se'm permet, també és una gran notícia que no sigui notícia: s'ha fet amb paciència, discreció, consens i la implicació de molts agents. Queden coses per fer? Moltíssimes. Els criteris ambientals han de tenir un paper molt més central en el disseny de plans sectorials, el disseny territorial i en la producció i el producte? Per descomptat!. Estic plenament satisfet de com han quedat els plans i els programes des de la perspectiva ambiental? No. Hi ha un llarg camí per recòrrer, però crec que ja no estem perduts pel bosc. I no hem d'abandonar-lo, el camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada