Codi de seguiment google analitics

25 de novembre de 2012

El lideratge del poble


Una reflexió ràpida de matí electoral. Avui triem un Parlament que ens representi. Ens agradi més o menys, això és el que fem: no tenim llei electoral pròpia, no tenim llistes obertes, és el Parlament que després, segons com vagin les coses, triarà el President del Parlament i el President del Govern, que construirà el seu govern segons els seu criteri personal i tindrà la potestat, com hem vist, de convocar noves eleccions.

Estem, per tant, davant unes eleccions regides per una llei dels anys ’70 però estem al segle XXI. És el segle de la ciutadania en xarxa. El segle dels lideratges unipersonals va ser el XX. Els líders del segle XXI són aquells que saben treballar en xarxa, escoltar la veu de la ciutadania (sense voluntat d’interpretar-la, amb voluntat de desenvolupar-ne les idees i aspiracions), que creen sinèrgies i espais comuns, que connecten. Líders coordinadors, si m’ho deixeu simplificar així.

A la majoria dels països europeus (inclosos als petits on ens emmirallem), els governs són de coalició (pre-electoral o post-electoral) i de coalicions variables (els darrers anys a Alemanya, per posar un exemple, hi ha hagut un govern  socialdemòcrata-verd, un de conservador-socialdemòcrata i un altre de conservador-liberal). Fins a la ultra-bipartidista Gran Bretanya hi ha ara un govern de coalició. Per què ens espanta tant a Catalunya? 

Avui és un dia per triar un Parlament que ens segueixi, no pas que ens encapçali. És una peça important, però els objectius que perseguim no els liderarà una persona, el liderarem nosaltres sempre que mostrem la nostra persistència i la nostra voluntat d’arribar fins el final (cosa que suposarà algún sacrifici més enllà d´un hastag).

La composició d’aquest Parlament i la figura de la seva Presidència serà clau. El govern, en termes de consulta, hauria d’executar el mandat d’aquest Parlament, per tant és important que hi hagi una majoria plural que li ho mani. Per contra, el govern té tota la potestat per confegir el pressupost i dur a terme les polítiques del dia a dia, no és neutral qui el pilota.

Ara bé, el segle XXI és el de les iniciatives ciutadanes. Els de la decisió i la persistència en xarxa. Els règims àrabs han caigut (ja veurem on van) per la ciutadania que mostra la seva convicció definitiva d’arribar fins el final. No pas per un contra-lideratge en concret. La Taxa Tobin està ara a l’agenda política per mor d’un moviment ciutadà que va llançar la idea i ha persistit durant 10 anys i no té voluntat d’aturar-se. La dació en pagament està a l’agenda política perquè la PAH treballa al carrer i la insuficiència de la reacció política no l’aturarà – decissió i persistència. La prohibició dels bous a Catalunya parteix d’una iniciativa legislativa popular i grup persistent d’anti-taurins. El gir independentista d’Artur Mas sorgeix d’una immensa manifestació –extremadament plural, per cert- de la ciutadania catalana que no va convocar cap partit polític.

Avui és un dia clau, certament. Hem d’anar a votar massivament, perquè la democràcia, malgrat la seva imperfecta aplicació al nostre país, és el nostre marc de treball irrenunciable. Però el Parlament i el govern de la Generalitat és només un instrument més. Avui posem un punt i seguit. Tinguem-ho present a l’hora de votar. Però sobretot, que ho tinguin present els diputats escollits. No tindran el mandat ni d’interpretar-nos ni de liderar-nos, tindran el mandat d’escoltar i posar-se al servei del lideratge del poble. Un poble amb 7,5 milions de motius personals que no cedeix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada