Codi de seguiment google analitics

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eficiencia energètica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eficiencia energètica. Mostrar tots els missatges

12 d’octubre del 2012

Una agenda gens oculta: renovables i eficiència (Diari Ara, 10/12)

PLAQUES SOLARSImpulsar les renovables i l'eficiència energètica no és només un compromís amb el món. Ajudarà a la represa econòmica.




PLAQUES SOLARSImpulsar les renovables i l'eficiència energètica no és només un compromís amb el món. Ajudarà a la represa econòmica. M. GARCÍA
L'1 de gener del 2013 entren en vigor tots els mecanismes normatius del Paquet Clima-Energia, aprovat per la Unió Europea (UE) el 2009. Els objectius són coneguts: un 20% de reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle; la generació del 20% de l'energia final de fonts renovables, i una reducció del 20% del consum energètic. Fa uns dies, el Parlament Europeu va aprovar la directiva sobre eficiència energètica que completa el desenvolupament normatiu d'aquell paquet.
L'any 2011, les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle del conjunt de la UE estan el 17,5% per sota dels nivells del 1990. La UE-15, que s'havia compromès a reduir un 8% entre el 2008 i el 2012, està al -14% de l'any base del Protocol de Kyoto. S'acaba un cicle.
Després de la Cimera de Copenhaguen, el lideratge de la UE en el procés internacional obert el 1992 per fer front al canvi climàtic pateix un revés significatiu. L'immobilisme dels EUA i la irrupció dels països emergents com a actors internacionals que exigeixen més acció als països desenvolupats abans d'assumir compromisos aïllen la UE. La cimera del clima de Durban ho certifica.
N'hi ha que s'han afanyat a donar per liquidades les polítiques climàtiques i energètiques de la Unió. Però la creixent dependència energètica d'Europa, el context internacional d'increment de preu de l'energia i les preocupants constatacions dels impactes de l'escalfament global no ofereixen alternatives.
REDUCCIÓ DE LA DEPENDÈNCIA
La reducció de la dependència energètica requereix la diversificació del mix a partir de fonts disponibles a casa. Les renovables ho són. Això augmenta els llocs de treballs locals i la nova indústria. Altrament, s'espera que l'eficiència energètica generi 500.000 llocs de treball a la UE. Generar ocupació reduint costos a través de la reducció de la intensitat energètica és l'equació de síntesi entre les polítiques d'austeritat i les de creixement. L'impuls de les renovables i l'eficiència energètica ja no és -només- un compromís amb el món, és un dels eixos per a la represa econòmica.
No és, a més, un mercat emergent, sinó una indústria consolidada. L'any 2011, la UE comptava amb 96 GW eòlics i 50 GWp fotovoltaics (el 40% mundial). 32 GW han estat instal·lats de nou el 2011, el 71% de totes les noves fonts energètiques instal·lades. Però la Xina es desperta i ja ha instal·lat 65 GW eòlics (un creixement del 40% en un any) i els EUA arriben als 47 GW, amb un creixement del 16% en un any. A Europa, les renovables cobreixen el 12,5% del consum final d'energia. L'objectiu del 20% és lluny. Per tant, l'intens ritme de desenvolupament dels últims anys només pot augmentar i ho farà amb l'eòlica i la fotovoltaica fonamentalment.
Altra cosa és on es desenvoluparà i com. La moratòria de les primes i el nou marc fiscal recentment aprovat a Espanya no són les millors cartes de presentació. A Catalunya el nou pla d'energia i clima s'ha d'aprovar. I això que dilluns passat, a les 3.03 h, el 68% de la demanda elèctrica espanyola va ser coberta per la generació eòlica, nou rècord. La generació elèctrica mitjana anual a partir de renovables ja arriba al 32%.
El mal moment de la fotovoltaica a Espanya, derivat de la revisió retrospectiva de les primes i la moratòria, no s'adiu amb l'explosió que ha sofert aquesta tecnologia a la UE, sobretot a Alemanya i Itàlia. En un any s'han instal·lat 23 MWp. La caiguda de preus dels panells fotovoltaics ha situat aquesta renovable en una bona situació.
El transport és el sector amb més camí per recórrer. El 33% del consum d'energia final a Europa, fonamentalment d'origen fòssil, és per al transport. S'anuncien canvis tecnològics que poden reduir a la meitat el consum per quilòmetre. Però caldrà desenvolupar models territorials i de mobilitat assenyats i electrificar el transport. Això implicarà necessàriament un impuls radical al ritme de penetració de les renovables al mix elèctric, per fer front a aquesta nova demanda.
El desacoblament del desenvolupament de les emissions de CO i el consum energètic és un objectiu socioambiental i econòmic central a Europa. I és on acabaran les altres economies perquè el repte climàtic no es podrà menystenir gaire més temps. Per tant, és també una estratègia d'internacionalització i d'innovació. Hi ha lloc per a la reorientació de les empreses tradicionals i el naixement de noves empreses, de totes les mides. Hi serem nosaltres?

7 de juny del 2012

Retallades Eficients (Diaria Ara 01/06/20012)


Retallades eficients

Retallades eficients XAVIER BERTRAL
La Universitat Rovira i Virgili ha estalviat 500.000 euros el 2011 amb mesures d'estalvi i eficiència energètica. Aquest estalvi ha permès contenir l'efecte de la retallada d'ingressos sobre el personal.
Discretament, sense escarafalls, la racionalització d'espais i dels consums energètics ha contingut la destrucció de llocs de treball i ha permès que resisteixi millor l'activitat docent i de recerca, raó de ser d'una universitat. Algunes de les mesures són tan revolucionàries i complexes com ara tancar vint dies del mes d'agost, o ajustar la temperatura de consigna a 26 graus del juny al setembre, o desconnectar els aires condicionats/calefacció del maig a l'octubre, o acudir a la subhasta diària d'electricitat. S'han estalviat 3,1 GWh, és a dir 392.000 euros, més dels previstos en el pla d'actuació econòmica. Ves per on.
Entretinguts amb primes de risc i actius bancaris tòxics ens hem instal·lat en una espiral d'inoperància que no ens porta enlloc. Ja hem superat de manera insuportable el límit de la destrucció de llocs de treball. Hem abordat la via de la reducció de salaris -no sé si racionalment i justament distribuïda-, i ho estem fent. Hem contingut la inversió i la contractació pública dràsticament. I seguim en recessió. Ja fa temps que hauríem d'haver abordat altres camins, i ara ja comença a ser incomprensible no fer-ho.
Els estalvis en eficiència energètica de la URV poden semblar poc al costat de la nova retallada anunciada de 1.500 milions d'euros. Però si faig notar que a Catalunya hi ha 3.554 equipaments culturals i 35.000 espais esportius, o que de tots els edificis de la Generalitat n'hi ha 300 amb un alt consum energètic, potser queda més clar que no estic parlant de la xocolata del lloro. Necessitem 3.000 actuacions com la de la universitat tarragonina. Amb un 10% dels equipaments que he citat, que no són tots els que hi ha, en tindríem prou.
Això sí, cal convocar nombrosíssimes voluntats i afrontar l'eficiència com a política central i concertada de país. Els britànics tenen un ministeri de l'Energia. A França, un ministeri d'Ecologia, que acaba de recuperar les competències sobre energia. Els alemanys compten amb una secretaria d'estat d'Energia dins el ministeri de Medi Ambient. Certament, el nom no fa la cosa, però només cal observar les polítiques i les inversions que estan abordant en aquesta línia aquests i altres països nord-europeus per fer-nos pujar els colors.
Si estenem les oportunitats de l'eficiència dels edificis públics als edificis privats, les oportunitats s'incrementen exponencialment. I no cal dir si ho prenem com un dels eixos centrals de les polítiques de mobilitat. Amb mesures ben senzilles com la intensificació de la implantació d'autobusos exprés faríem estalvis significatius en el transport.
Per a sorpresa d'alguns, a més, el sector empresarial i d'innovació en aquest àmbit és robust a Catalunya. Només cal fer un cop d'ull a les empreses i centres de recerca del Clúster de l'Eficiència Energètica de Catalunya.
Fa uns dies, el govern va posar a exposició pública el nou Pla de l'Energia i el Canvi Climàtic (PECAC) 2012-2020. M'agradaria parlar dels continguts, però encara m'estic llegint les 800 planes del pla i l'informe de sostenibilitat ambiental. Puc parlar, això sí, de com ha passat de desapercebut. Tenim encara uns trenta dies per dir-hi la nostra, ens convé fer-ho. Ens urgeix fer-ho.
És una evidència que hem d'estar ocupats i preocupats pel deute públic, el deute privat i la falta de crèdit, sobre els quals tenim instruments limitats d'intervenció. Aquesta preocupació, però, no ens pot distreure de l'obligació de trobar camins per a la recuperació sobre els quals tenim tots les eines a les nostres mans. És capital centrar el debat social i polític en l'eficiència. No només l'eficiència energètica, també l'organitzativa. Prenguem decisions sobre l'organització municipal, també. O sobre la millora de l'eficàcia dels serveis públics.
Que consti que no és una demanda només als nostres dirigents polítics, és una exigència que cal aplicar a tota la societat catalana. Si no plantegem alternatives viables -o no les difonem als mitjans- sembla que la solució de la recessió només sigui cosa de la senyora Merkel. I això potser tranquil·litza consciències i apaivaga la necessitat de rendiment de comptes, però és del tot fals. Per sort, hi ha gent treballant, molta. El cas de la URV no és una experiència aïllada. Només ens cal fixar-nos-hi, definir objectius ambiciosos i copiar les bones iniciatives. Fem més amb menys, sí: amb menys energia i menys consum, no amb menys qualitat.

4 de març del 2012

EDIFICIOS, EFICIENCIA ENERGÉTICA Y CLIMA (Boletin FEC 29/02/2012)



EDIFICIOS, EFICIENCIA ENERGÉTICA Y CLIMA 

El Real Decreto 1/2012 de suspensión de las primas a las renovables significa, desde mi punto de vista, un duro golpe a la lucha contra el cambio climático en España. Independientemente de la solución que se adopte finalmente, el mero hecho de anunciar una moratoria sin pistas para el futuro, pone en peligro muchas inversiones previstas para 2012 y 2013. En 2011, las renovables han significado el 13,2% del consumo final de energía (IDAE). Nos queda recorrido para alcanzar el compromiso del 20% en 2020. El PANER, con primas, esperaba alcanzar el 22,7%. Es urgente saber como se reestructurán los mecanismos para lograrlo, porque el objetivo no es modificable. En 2011, la aportación de las renovables en la generación eléctrica y en calefacción/refrigeración evitó la emisión de 46,2 MtCO2eq. Por su parte, según el IDAE, las políticas de apoyo a la eficiencia energética en 2010 evitaron la emisión de 7,8 MtCO2eq, (1,3 MtCO2eq corresponden a la reducción de consumo en edificios y servicios urbanos, excluyendo el transporte). Datos que muestran que la distancia al tercer objetivo para 2020 (20% de reducción de consumo de energía primaria) todavía está más lejos.
La senda de la eficiencia energética es la que quedó establecida de forma más laxa en el paquete energía-clima. Sin embargo, el movimiento ya es imparable. La propuesta de Directiva lanzada por la Comisión Europea en junio pasado es una señal fuerte. Ciertamente, ha levantado impugnaciones y llevará su tiempo (no gustó nada la obligatoriedad de rehabilitación eficiente del 3% de los edificios públicos cada año, por ejemplo). Pero muestra la determinación de la Comisión. Por otra parte, por fin está también en marcha la propuesta de decreto de etiquetaje energético de edificios en España.
Además, en un contexto de crisis, las inversiones en eficiencia energética generan puestos de trabajo y ahorro económico. Muy oportuno si además se cuenta con interés de inversión privada inicial a través de las ESE. Por otra parte, la inevitable ralentización del desarrollo de las renovables (espero que solo sea eso, ralentización) genera una necesidad adicional para tomar la eficiencia energética como un eje fundamental para la lucha contra el cambio climático. Y también para la dinamización económica en línea con la estrategia 2020 de la UE.
Los edificios son responsables del 40% del consumo de energía y el 36% de las emisiones de CO2 en la UE. Según el Plan de Eficiencia energética de la Unión (2011), esto significa que tendrá que conseguirse un ahorro de 60 a 80 Mtep en 2020 y una reducción neta de consumo del 5,6% en el conjunto de la UE. En la hoja de ruta hacia una economía baja en carbono competitiva en 2050, la Comisión establece claramente que la eficiencia energética es la forma más efectiva en términos de coste-beneficio para la reducción de emisiones. Y la que crea más ocupación: solo en el sector de la eficiencia energética, la Comisión Europea estima que podrían generarse hasta 2 millones de empleos hasta 2020.
La experiencia de ERF muestra que la incorporación de criterios de sostenibilidad y eficiencia energética en edificios tiene mercado y que los resultados son extremadamente satisfactorios. Además, se reactiva un sector, el de la construcción, que está en una situación alarmante por falta de perspectivas de futuro (porqué el boom constructivo pasado no volverá ni es deseable en términos climáticos).
Recientemente hemos elaborado para el Plan Estratégico Metropolitano de Barcelona una estrategia integral de rehabilitación de edificios a partir de la eficiencia energética. Abordando estrictamente la rehabilitación de un 6% del parque residencial y el 7% del parque terciario (los de máximo rendimiento en términos de costes marginales y, por tanto, con mejor relación coste-beneficio) se puede evitar la emisión de 30.450 tCO2eq/año. A escala de barrio, hemos desarrollado una propuesta para la rehabilitación eficiente de Ciutat Meridiana, también en Barcelona, que evitaría la emisión de 9.000 tC02 anuales. En este último caso se incluyen también acciones sobre la movilidad y la generación energética renovable en el barrio, además de la rehabilitación eficiente de los edificios de viviendas. Evidentemente, es más interesante una actuación integral, pero más cara y de difícil financiación.
Nuestra auditoría energética de las Facultades de Química y Enología de la Universidad Rovira i Virgili de Tarragona y, sobretodo, su empeño en aplicar las medidas y promover la rehabilitación eficiente, les ha permitido reducir más de un 25% el consumo energético en 2011 respecto 2010, con un ahorro de más de 120.000 € anuales en electricidad y gas natural. En Campus de Excelencia Moncloa de las Universidades Complutense y Politécnica de Madrid, el informe técnico que realizamos permitía reducciones equivalentes así como en el edificio de la Televisión de Cataluña.
En edificios nuevos, todavía es más evidente. Todos deberían incorporar seriamente criterios de eficiencia. ERF ha colaborado en el proceso de diseño de un nuevo edificio de oficinas promovido por la Inmobiliaria Layetana (EDIIIIIIFICIO, en la Plaza Europa de l’Hospitalet de Llobregat, junto a la Fira). A través de un arduo trabajo junto a la propiedad, RCR arquitectos y PGI Group, hemos logrado la obtención del certificado LEED Silver (la certificación internacional más prestigiosa a falta de un estándar internacional). El primero del área metropolitana de Barcelona, sexto en España. Las emisiones evitadas (con certificación externa en este caso) son 581 tCO2/año, en un solo edificio! Resultados similares son esperables en otros proyectos en los que estamos involucrados: la sedes de Desigual, de laboratorios Esteve o la torre Puig, donde la certificación LEED está en marcha. Se trata de proyectos pioneros y singulares pero la extensión de la etiqueta energética va a generalizar esta perspectiva. O debiera hacerlo. Estamos trabajando en proyectos de eficiencia energética de edificios nuevos en Turquía y Paraguay y lo hemos hecho en Polonia, por lo que, además, certifico que ganar experiencia en este campo también ofrece oportunidades para la internacionalización, que falta nos hace.
En definitiva, la eficiencia energética es un ámbito clave para la lucha contra el cambio climático que debemos abordar con decisión y que nos ayudará a generar nuevos puestos de trabajo y a reducir gasto en tiempos de crisis. No dejemos pasar esta gran oportunidad. Evitaremos emisiones y mejoraremos nuestra competitividad.

30 de juliol del 2011

Més Llestos que austers (Diari Ara 30/07/2011)

(C) Danide, al Diari Ara 30-07-2011

Més llestos que austers

Segons l'economia neoclàssica, perquè el mercat funcioni, teòricament, a ple rendiment cal: competència perfecta, informació perfecta i mercats complets. Quan no s'acompleixen aquests principis, el mercat falla. Bé, encara hi ha qui té la barra de dir-nos que el mercat no falla mai.
Més enllà d'aquests cecs -per fe o per interès- em sembla prou evident que estem davant d'un daltabaix com el que es va generar a finals dels setanta, precisament quan la teoria neoliberal va esdevenir dominant. En aquests quaranta anys hem assistit impertèrrits a la proliferació exitosa d'uns que es dediquen a subvertir els seus propis principis: oligopolis, preus pactats, tràfic d'informació privilegiada o control i ocultació d'informació rellevant, productes infausts, obsolescents o tòxics, externalitats negatives amagades sota la catifa, han tingut premi. Potser que comencem a intervenir en l'assumpte, atès que des de la part de la demanda, també formem part del mercat.
Entre moltes altres coses que hauríem de fer com a ciutadans lliures, cal que com a usuaris i clients enterrem la premissa amb què hem consumit (i governat): preu per preu, sabates grosses. Un greu error. Ara se'ns proposa austeritat. Una proposta tramposa si seguim pensant que els recursos són infinits, que només tenim un problema de liquiditat i finançament i que ja hi tornarem quan el deute estigui controlat i l'economia torni a créixer sobre les mateixes bases d'abans. Doncs, no.
Els tres nous paradigmes són l'eficiència, la suficiència i la precisió informada. Si a 25 ºC estic bé a casa, per què poso el termòstat a 20 ºC? Per què tinc un aparell dissenyat per estar a 15 ºC? Per què tinc un televisor que gasta energia mentre està apagat? Per què compro un cotxe en què s'han invertit milions perquè corri més -quan jo no puc fer-ho- en comptes de dedicar-los a fer que sigui més confortable, durador i eficient? I així amb tot.
Mentre no ens han preocupat gens ni mica ni els límits ni el preu del proveïment energètic i de materials ni les conseqüències del seu malbaratament, hem anat acumulant deute ambiental, social i monetari. Hem tirat pilotes fora. Hem viscut de renda. El reajustament és imprescindible. Però no crec que haguem de plantejar un negre futur d'austeritat, sinó un brillant futur de suficiència.
Haurem de ser precisos en el consum. El punt just d'allò que necessitem, aprofitant-ho tot. No consumirem cap producte sense estendre'n l'ús -o els usos- i al final el reciclarem fins a reintroduir-ne tots els materials al mercat altre cop. Ni una despesa energètica supèrflua. L'oferta s'adaptarà a aquesta perspectiva i incorporarà mecanismes intel·ligents per a l'eficiència dels productes i serveis però, mentrestant, haurem de ser consumidors informats i extremadament exigents. Haurem d'estar proveïts d'informació permanentment sobre els nostres consums i sobre la situació exacta dels nostres serveis, per prendre la millor decisió a cada moment. Les xarxes intel·ligents de transport i d'informació seran elements necessaris.
Els anglosaxons fan servir el terme smart ,que ve a ser un interludi entre intel·ligent, llest, elegant i endreçat. Haurem de ser smart . Haurem de viure en smart cities , on tinguem informació permanent sobre com es comporta la ciutat i sobre les conseqüències de les nostres decisions quotidianes, per prendre-les afinadament. Haurem de transportar l'energia i la informació a través de xarxes intel·ligents ( smart grids ), per generar-la arreu on es pugui i consumir-la on calgui.
També haurem d'organitzar-nos. Les cooperatives de producció i de consum, les xarxes per llogar i compartir persona a persona seran instruments eficaços. Per estar al dia de les novetats tecnològiques que millorin amb eficiència la nostra qualitat de vida, el lloguer o el leasing hauran de ser la norma. No serà tan important tenir un producte com gaudir del servei que ens dóna en el moment que el necessitem.
Per descomptat, no és descartable haver de revisar, en el futur, el nostre concepte de suficiència si volem assegurar la supervivència de les set mil milions de persones que hi ha al planeta. Haurem de veure fins on arribem contenint el nostre malbaratament i actuar en conseqüència.
No estic parlant de pitjors productes o serveis ni de menys qualitat de vida. Si canviem la comptabilitat i hi incorporem els segons usos, valorem nous serveis, incorporem les externalitats... generem una nova perspectiva econòmica. Per això em sembla que les aliances tàctiques entre els sectors productius i tecnològics que ja l'han assumida, amb consumidors informats, exigents i organitzats (i governs que ho promoguin) ens pot donar resultats immediats: nous llocs de treball i estalvi sense perdre benestar.

3 d’abril del 2011

La transició energètica, una urgència (diaria ARA, 03/04/2011)

La transició energètica, una urgència

Setmanes després de l'accident, Fukushima encara està en situació crítica, un fet que ens interpel·la, com a país nuclear que som. Tenim tres centrals que generen el 50% de l'electricitat que consumim. També som un país extremadament dependent dels combustibles fòssils (el 80% de l'energia final en prové).
Som al final de l'era dels combustibles fòssils barats. Deu ser pel preu, per l'efecte hivernacle que genera el seu consum, pels canvis geopolítics que modificaran els fluxos de la demanda. Per tot plegat, el petroli barat ja és història. És urgent emprendre la transició cap a un nou model de consum i proveïment energètic.
Per al transport, que es mou amb derivats del petroli bàsicament, utilitzem el 40% de l'energia final. És la mare dels ous. El model de mobilitat haurà de canviar, n'haurem de reduir les necessitats i ens haurem de moure amb electricitat (transport públic, mercaderies per tren, cotxe elèctric). Per bé que reduïm els usos comuns, és previsible que haguem d'incrementar-ne el proveïment per tal d'absorbir els nous usos. Hem de decidir urgentment com ho fem. Un impuls racional, però molt intens, de la generació per renovables és imprescindible. Més enllà del que ja està fet, ja no cal divagar sobre si ho fem o no: hem de tancar sense dilació un acord sobre quan, com i on.
Per sorpresa d'alguns, no partim reactivament dels esdeveniments recents al Japó i Líbia. A Catalunya es va fer una sòlida anàlisi prospectiva el 2004, revisada el 2009, i el 2005 es va aprovar el Pla de l'Energia 2006-15. Entre tots hem començat a canviar tendències: hem reduït la intensitat energètica i les emissions de CO2. Dels 97 MW eòlics instal·lats el 2004 hem passat a vora 900 MW multiplicant per deu el ritme d'instal·lació. Tenim 200 MW fotovoltaics instal·lats. En solar tèrmica avancem gràcies a la pionera ordenança solar municipal i el nou codi tècnic de l'edificació. Fa uns dies es van iniciar els treballs per a la primera planta termosolar del país. Ara bé: no podem estar satisfets.
El gas natural i les nuclears són fonts de transició. També hi hem treballat: cinc noves centrals de cicle combinat, funcionant a mig gas. Pel que fa a les tres centrals nuclears catalanes inaugurades fa més de 25 anys, cal fixar-ne la data de tancament. Cal aprofitar que estan amortitzades perquè els beneficis extraordinaris que generen serveixin per impulsar l'eficiència energètica i les renovables. I per fornir una alternativa econòmica als territoris on són.
Les renovables ja no són una opció de futur, són una realitat. Al conjunt de l'Estat s'han instal·lat 20.000 MW d'energia eòlica els darrers deu anys, que produeixen l'energia equivalent a 5 reactors nuclears. Tenen l'inconvenient de la seva dispersió, sovint en territoris sensibles. Però les noves centrals nuclears que es fan a Europa requereixen de 6 a 10 anys de construcció i uns 6.000 milions d'euros d'inversió. I fins que no estan construïdes no produeixen. No es pot menystenir que l'energia nuclear és una alternativa als combustibles fòssils, però cal avaluar si és una opció econòmica, ambiental i social sensata per a Catalunya. En tot cas, cal decidir-ho, definir un lloc, trobar el finançament i començar ara mateix. I si no és el cas, prou declaracions de principis. Anem per feina.
Ara bé, ni clarificant l'horitzó de les tecnologies de transició ni amb l'impuls decidit de les renovables en tindrem prou. El repte principal és l'eficiència, l'estalvi i la suficiència. És un fet ja assumit a la UE: un 20% menys de consum d'aquí nou anys i un 80% menys d'aquí 40. Un objectiu titànic que deixa la mesura dels 110 km/h en pura anècdota. Diguem-ho clar: cal un canvi profund en el nostre model de benestar. Millorar l'eficiència de processos i productes és essencial, però de l'estalvi no se n'escaparà ningú.
¿Serem capaços d'aclarir i concertar ràpid el nostre model de proveïment per als propers 30 anys? ¿Estem disposats a abordar la revolució de l'eficiència i l'estalvi? Ens hi va l'economia i el benestar. No seguim badant fins que sigui tard. Concertació i accions immediates per assegurar la transició, això és el que cal.

18 de març del 2011

El model energètic català: no partim de zero i cal prendre decisions

Mentre el complex nuclear de Fukushima es troba en situació crítica, s’obre el debat energètic a Europa i a Catalunya. Fora bo esperar a veure com evolucionen els esdeveniments. En tot cas, entenc que, per moltes persones, l’episodi encara no resolt al Japó sigui el detonant per a percebre que el proveïment energètic és un factor essencial i punyent pel nostre futur. És menys comprensible que ens instal·lem en la percepció que fins ara ningú hi havia pensat. Tampoc s’entén que, frívolament, alguns prescriptors d’opinió aborden sense documentar-se aquesta qüestió cabdal. Com si ara, de cop i volta, el país hi comencés a pensar. No és així.

L’any 2005 l’ICAEN va encarregar a ERF l’estudi L’energia en l’horitzó 2030. Per mi, conté una conclusió fonamental: a mitjans de segle haurem d’assolir un escenari de consum endògen de l’ordre de 2 tep/hab·any, ara és de 3,6. Al 2009, les Nacions Unides han fixat aquest horitzó als documents oficials de la UNFCCC.

Aquell mateix any, l’ICAEN va elaborar  el Pla de l’Energia 2006-2015. Després d’un procés de debat, va ser aprovat pel govern. L’any 2007 s’inicia el procés previst de revisió. A partir d’una anàlisi de l’equip de l’Institut, s’establiren sis escenaris possibles per al 2030. L’aprovació del Pla Marc de Mitigació del canvi climàtic 2008-2012, fa incorporar també objectius coherents de reducció d’emissions de CO2. Un grup d’experts assessoren al govern i arriben a la conclusió que és acceptable basar-se en l’E4.Escenari d’anticipació com a referent, per bé que no es pot descartar que hàgim de fer front a l’E6. Escenari critic-canvi d’era, on caldria instensificar dràsticament els processos d’eficiència i estalvi energètic i el desenvolupament de les renovables.

La revisió, per tant, utilitza l’escenari E4 com a referent. Aquest escenari assumeix el tancament de les tres centrals nuclears després de 40 anys de vida útil (tal com fixava la legislació fins fa un mes). Amb aquesta referència legal, proposa mesures alternatives que permeten assolir al 2020 un 24% de reducció de consum d’energia primària i un 23,2% de reducció d’emissions de CO2, per sobre dels objectius europeus, i un 16,7% de generació energètica de fonts renovables, per sota. Aquest escenari té una variant (E4N), analitzant la possibilitat de manteniment de les centrals nuclears més enllà dels 40 anys, que ajuda a centrar el debat: és possible assolir els objectius europeus pel 2020, amb i sense les tres nuclears catalanes.



Del 2005 ençà, han passat algunes coses interessants. Hem –tots, perquè respon a la tasca de governs, empreses i ciutadania- canviat tendències: reduïm la intensitat energètica i les emissions de CO2. Dels 97 MW eòlics instal·lats llavors en tenim ara 860 MW, encara lluny dels 3.500 MW previstos, però multiplicant per nou el ritme d’instal·lació. De 0,01MW fotovoltaics instal·lats, hem passat a 200 MW. Els cicles combinats estan fets. En biomassa hem punxat estrepitosament. En solar tèrmica avancem a un ritme acceptable gràcies a la pionera ordenança solar municipal i el nou codi tècnic de l’edificació. Amb tot, no podem estar gens satisfets. Però tampoc podem menystenir que hem iniciat un canvi de tendència que cal intensificar.

En definitiva, per primer cop des de fa 200 anys, tenim feina feta i comencem a canviar de rumb –massa lentament per alguns, jo inclòs. Però ho estem fent. Per tant, no reobrim debats antics. Centrem-nos en la ingent informació que tenim, en les lliçons apreses del que hem fet, i prenem decisions col·lectives. El govern vol fer un nou pla de l’energia. Endavant. Sense oblidar l’equació complexa que inclou tres variables: seguretat de subministrament-dependència energètica, eficiència i reducció d’emissions.

L’única cosa que crec que avui està meridianament clara, és la combinació de factors que ens porten a l’abisme: tancament de nuclears + aturada de la intensificació substancial de les renovables + aturada de l’increment de la connexió de la xarxa + intensificació del transport en base als combustibles fòssils + malbaratament energètic. Una combinació letal per a l’economia i el benestar dels catalans i catalanes. Les alternatives són diverses i cal avaluar-les en base a la informació disponible i  a les capacitats per sumar voluntats. L’increment significatiu de la generació renovables i de l’eficiència i l’estalvi són aspectes comuns a les polítiques europees. Com fer front a la diferència, requereix prendre decisions estratègiques que sumin el màxim de voluntats. Jo tinc la meva opinió, però avui crec que correspon reivindicar dues coses: 1) tenim informació disponible de bona qualitat i resultats tangibles –ni que sigui per criticar-los. Usem-la i siguem rigorosos en el debat, doncs. 2) El principal problema que tenim és la manca de decisions concertades, no pas la manca de coneixement. Podem dissenyar un futur compartit –on tots haurem de posar-hi de la nostra part, com fins ara- i, un cop fet això treballar com sabem fer-ho sense donar més tombs. Ens urgeix.

8 de febrer del 2011

El Consell Europeu impulsa l'eficiència energètica i l'estratègia Low Carbon 2050

El dia 4 de febrer, el Consell Europeu va donar impuls al tercer 20% pel 2020. El paquet Energia i Clima amb les directives i decisions que incorpora deixava el camí clar per a la reducció d'emissions de GEH -el primer 20%- i l'assoliment del 20% d'energia final a partir de fonts renovables -el segon 20%. Quedava per desenvolupar el tercer 20%: la reducció d'un 20% del consum energètic. El darrer Consell hi posa fil a l'agulla. Fixa el 2011-2012 com a transició per a veure si l'estratègia que ha de presentar en breu la Comissió funciona i el 2013 per revisar-la. Anuncia regulacions en la compra pública entre d'altres mesures.

Per altra banda, i a mi em sembla extremadament rellevant, el Consell ha decidit impulsar l'estratègia low carbon 2050 (en castellà la tradueixen com a "estrategia de bajas emisiones de carbono 2050", haurem de trobar-li nom en català). La decisió ja presa pel Consell de situar Europa en unes reduccions de GEH entre el 80%-95% en relació a l'any base, es tradueix en una estratègia, següent pas en el marc d'una lògica inexorable.

Qui encara pensi que aquesta qüestió de l'economia de baixes emissions de carboni no va amb ell, que es vagi calçant. Jo crec que val la pena implicar-se en el disseny del procés. Qui no ho faci patirà primer, i estarà despenjat després. Governs, empreses i ciutadania, espavilem-nos, perquè no serà fàcil arribar a aquestes reduccions. I el 2050 no és tan enllà, i menys si tenim en compte que el 2020 és a tocar i tenim  compromisos de reducció del 20% segur, i altes pressions dels països centreuropeus per assolir el 30%. A treballar!

Els acords també entren a fons en d'altres aspectes sobre l'energia que val la pena conèixer. Els enllaços del comunicat de premsa en castellà i en anglès:
 http://www.consilium.europa.eu/uedocs/cms_data/docs/pressdata/es/ec/119193.pdf
 http://www.consilium.europa.eu/uedocs/cms_Data/docs/pressdata/en/ec/119141.pdf

5 de novembre del 2010

Minieòlica per a consum propi a ATLL ja és operativa

La dessalinitzadora d'ATLL a El Prat compta amb un molí de 50 kw de potència (34 metres d'alçada) que està connectat directament a la subestació per a consum propi. Tecnologia catalana 100%. És la prova pilot per a posar-ne més. Al costat, 20.000 m2 de plaques solars fotovoltàiques, aquestes connectades a la xarxa. Voler és poder.