Codi de seguiment google analitics

24 de setembre de 2013

0,7% de l'IRPF: el Constitucional, només quan interessa (Diari Ara 27/07/2013)

0,7% de l'IRPF: el Constitucional, només quan interessa0,7% de l'IRPF: el Constitucional, només quan interessa CÈLIA ATSET
Més de la meitat dels catalans vam marcar amb una X la casella "Per a altres finalitats socials" a l'impost sobre la renda de les persones físiques. Això vol dir que un 0,7% dels nostres impostos s'han de dedicar a donar suport a entitats socials i ambientals. A Catalunya es recapten, pel cap baix, uns 20 milions d'euros per aquest concepte. L'any 2009, es va introduir un doble canvi. D'una banda, es va incrementar el percentatge del 0,5239% al 0,7%, i, de l'altra, es van incorporar objectius ambientals per invertir part dels diners recaptats a través d'aquesta casella. El canvi va ser efectiu per un acord amb l'Església catòlica però, de retruc, es generaven més recursos per a les entitats socials i les entitats ambientals podien finalment optar a finançar-se per aquesta via, una interessant novetat des que es va incloure aquesta opció a mitjans del anys 80.
Aprofitant l'avinentesa, aquell any 2009, la ministra Espinosa, del ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, va decidir canviar les regles del joc. Va impulsar una nova convocatòria de finançament per decidir el destí dels nostres impostos, malgrat les competències de la Generalitat en matèria ambiental. La convocatòria es va emetre des del ministeri amb unes condicions sorprenents: només s'hi podien presentar projectes que es desenvolupessin en cinc comunitats autònomes i només es podien presentar a la convocatòria entitats registrades al Protectorat del ministeri, un anacrònic registre que acull un ínfim grapat d'entitats estatals. El resultat: el 99% de les entitats ambientals catalanes no podien presentar-s'hi. El paper del govern de la Generalitat quedava restringit a emetre un informe.
Superada la perplexitat, la resposta del Govern va ser ferma, i les reclamacions justes, permanents. La reacció del ministeri no només ha estat el silenci, sinó que ha mantingut els requisits a les convocatòries posteriors. Pel cap baix, 4 milions d'euros per a les entitats ambientals catalanes s'han esfumat. Govern, entitats i parlamentaris a Madrid van impulsar la presentació de proposicions no de llei que van ser aprovades. Per al vessant ambiental va ser Joan Herrera qui ho va plantejar el 2009 i tots els partits catalans van donar-hi suport, també el PP, mentre el PSC s'ho mirava.
En aquest punt de la crònica dels fets ja val la pena fer la reflexió següent: si una proposició no de llei al Congrés de Diputats no té cap efecte, per què n'hauria de tenir una declaració política al Parlament de Catalunya, per posar un exemple?
La història, però, continua. El govern de la Generalitat va presentar, davant la inacció, recurs d'inconstitucionalitat. Per a les convocatòries de l'àmbit social, tot i que menys restrictives, ja fa temps que diversos governs autonòmics presenten recursos als tribunals per territorialitzar aquest impost. Les diverses instàncies judicials, inclòs el Constitucional, ja han resolt a favor seu fins a 12 vegades, segons em diu Toni Codina, director general de la Taula del Tercer Sector.
Fa cosa d'un mes i mig, el Tribunal Constitucional va tornar a donar parcialment la raó a la Generalitat en relació al recurs d'inconstitucionalitat presentat el 2009 a la primera convocatòria del ministeri de Medi Ambient. És lògic: l'aportació voluntària per a finalitats socials que fem vostè i jo ha de ser gestionada per qui en té les competències. El govern Rajoy, que el 2009 donava suport a aquella proposició no de llei, no atén ara el Tribunal Constitucional. Quan les entitats socials i ambientals són més necessàries que mai i estan passant un moment econòmic delicadíssim, els 20 milions d'euros que haurien d'arribar i no arriben són cabdals. Enfonsar la xarxa cívica catalana és un daltabaix que ens hipoteca el present i el futur. A més de ser una gran injustícia.
Es dóna el cas, a més, que els catalans som proporcionalment més solidaris i marquem la casella del 0,7% més que en altres territoris. Els impostos recaptats a Catalunya per aquest concepte representen al voltant del 25% del total de l'Estat, mentre que només retorna aquí el 19% que ens correspon per població, i les entitats ambientals no en veuen ni cinc de calaix.
Omplir-se la boca de Constitució i acatar sentències selectivament és intolerable i insostenible i, certament, indueix a prendre's el mateix marge de maniobra. No podem deixar-ho estar: les entitats ambientals i les entitats socials són essencials i vertebradores. Disposar inconstitucionalment de la nostra tria lliure a la casella del 0,7% en emplenar l'impost de la renda és un insult a la lògica democràtica. Un més.
P.D. En Toni Codina, Director General de la Taula del Tercer Sector em fa les següents precisions quantitives referents al 2012: Les entitat socials catalanes van rebre 29 milions d'euros (el 14% del total recaptat per la casella del 0,7%) mentre que a Catalunya se'n recapten 53 milions d'euros (el 25% del total). Insisteixo jo, que les entitats ambientals, per mor de la convocatòria que el Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional, no veuen ni un duro, ni tan sols del 29 M€ que si que han arribat.

Cap comentari:

Publica un comentari