Avui
divendres 27 de setembre s'ha aprovat definitivament la primera part (bases
físiques) del 5è informe del GIECC (Grup Intergovernamental d'Experts del Canvi
Climàtic, IPCC en anglès). l'IPCC aplega un gran nombre de científics d'arreu
del món i s'estructura en quatre grups de treball:
- El Grup de Treball 1 avalua els aspectes científics del sistema climàtic i el canvi climàtic
- El Grup de Treball 2 avalua la vulnerabilitat dels sistemes naturals i socials al canvi climàtic i les conseqüències positives i negatives del fenomen així com les opcions d'adaptar-s'hi.
- El Grup de Treball 3 Avalua les opcions per limitar les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle
- · Finalment, l'Equip Especial sobre inventaris nacionals de gasos amb efecte d'hivernacle s'encarrega del programa específic per millorar i harmonitzar les metodologies de càlcul.
Avui
s’han presentat les conclusions del
primer grup de treball que exposa les bases científiques del canvi climàtic
i la resta ho faran en diferents moments fins a finals de 2014. L'informe es
realitza integrant la informació científico-tècnica que es produeix al món,
grups específics per a cada capítol la integren i discuteixen i, finalment, en
una reunió plenària amb científics de tot el món es consensua el redactat
final. El Resum Executiu es discuteix línia per línia. Avui s'ha aprovat.
El
Primer Informe va ser emès l'any 1990, el segon al 1995, el Tercer el 2001 i el
Quart el 2007. No fa pas quatre dies que es treballa, ja són 25 anys de
feina. Va ser en el Quart Informe on els científics van alertar amb una
certesa del 90% que l'activitat humana és la responsable del canvi
climàtic. Aquest informe posa al dia la recerca -cada cop més intensa, més
extensa i més fiable- feta en els darrers sis anys. Avui s’ha publicat el resum
executiu (disponible aquí ) i dilluns l'informe
complert de 2.000 planes. No tenim cap excusa per no actuar immediatament i
intensament, i si no, jutgeu per vosaltres mateixos:
Principals conclusions del 5è informe del Grup de Treball 1- Bases de les Ciències Físiques sobre el canvi climàtic del GIECC (la traducció i tria és meva i ràpida, contrasteu amb l'original en anglès):
L'escalfament del sistema
climàtic és INEQUÍVOC. Des de 1950, molts dels canvis observats no tenen
precedents de dècades a mil·lennis. L'atmosfera i l'oceà s'han escalfat,
la quantitat de neu i gel ha disminuït, el nivell del mar ha pujat i les concentració
de gasos amb efecte d'hivernacle s'han incrementat.
La influencia humana en el
sistema climàtic és CLARA. Es evident per l'increment de gasos amb efecte
d'hivernacle la concentració de gasos a l'atmosfera, el forçament radiatiu
positiu, l'escalfament ja observat i el millor coneixement del sistema
climàtic.
Ha estat detectada la influència
humana en l'escalfament de l'atmosfera i els oceans, en els canvis en el cicle
de l'aigua, en la reducció de la neu i el gel, en l'increment mitjà del nivell
del mar i en determinats canvis de fenòmens extrems. L'EVIDÈNCIA DE LA
INFLUÈNCIA HUMANA HA CRESCUT DES DE L'ANTERIOR INFORME (2007). ES EXTRAMADAMENT
PROBABLE (95% DE PROBABILITAT) QUE LA INFLUÈNCIA HUMANA SIGUI LA CAUSA DOMINANT
de l'escalfament observat des de mitjans del segle XX.
Continuar les emissions de gasos
amb efecte d'hivernacle causarà més escalfament i canvis en tots els components
del sistema climàtic. Limitar el canvi climàtic requereix reduccions
SUBSTANCIALS I SOSTINGUDES d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.
El canvi de la temperatura
superficial mitjana a finals del segle XXI probablement excedirà en 1,5ºC en
relació a la mitjana de 1850-1900 en tots els escenaris analitzats, excepte
l'escenari RCP2.6, probablement excedirà els 2ºC en diversos escenaris. En tots
els escenaris analitzats excepte un, l'increment de temperatura continuaria en
acabar el segle. L'escalfament continua mostrant variabilitat
interanual-decadal i no és regionalment uniforme.
Atmosfera
Cadascuna de les tres darreres
dècades han estat successivament més calentes a la superfície terrestre que
totes les dècades precedents des de 1850. A l'Hemisferi Nord, 1983-2012 va ser
probablement el període de 30 anys més calent dels darrers 1.400 anys.
Oceans
L'escalfament de l'oceà domina l'augment
de l'energia emmagatzemada en el sistema climàtic, la qual cosa representa més del
90% de l'energia acumulada entre 1971 i 2010. És pràcticament cert que la capa superior
de l'oceà (0-700 m) es va escalfar entre 1971-2010 i probablement també es va
escalfar entre els anys 1870-1971.
Els oceans continuaran
escalfant-se durant el segle XXI. L'escalfor penetrarà de la superfície a fons
i afecta a la circulació oceànica.
Criosfera
Durant les darreres dues dècades,
les capes de gel de Grenlàndia i l'Antàrtica han perdut massa, les glaceres han
continuat reculant gairebé a tot el món i el Gel al oceà àrtic i la cobertura
de neu a la primavera de l'hemisferi nord ha seguit decreixent la seva
extensió.
És molt probable que la coberta
de gel de l'Àrtic continuï disminuint i aprimant-se i que la cobertura de neu a
la primavera de l'Hemisferi Nord decreixi durant el segle XXI a mesura que la
temperatura mitjana superficial creixi. El volum global de les glaceres seguirà
decreixent.
Nivell
del Mar
El ritme de l'increment del nivell
del mar des de mitjans del segle XIX ha estat superior que el ritme dels dos mil·lennis
previs. En el període 1901–2010, el nivell global mitjà del mar ha crescut 19
cm [0.17 a 0.21] m
El nivell del mar continuarà
creixent durant el segle XXI. En tots els escenaris analitzats el ritme de
creixement superarà molt probablement l'observant entre 1971-2010 per
l'increment de l'escalfament dels oceans i l'increment de la pèrdua de massa de
glaceres i capes de gel
Cicle del Carboni i altres cicles biogeoquímics
Les concentracions atmosfèriques de diòxid de carboni (CO2), metà i òxid nitrós
s'han incrementat fins a nivells sense precedents des de, com a mínim, els
darrers 800.000 anys. Les concentracions de CO2 s'han incrementat un 40% des
dels temps preindustrials, primerament provinent de les emissions dels
combustibles fòssils i secundàriament per les emissions dels canvi net d'usos
del sòl. Els oceans han absorbit el 30% del diòxid de carboni d'origen
antròpic, la qual cosa ha causat la seva acidificació.
Amb un 95% de probabilitat, el
canvi climàtic afecta els processos del cicle del carboni en el sentit que
exacerba l'increment de CO2 a l'atmosfera . La posterior captació de carboni
pels oceans n'incrementarà la seva acidificació
Els
motors del canvi climàtic
El forçament radiatiu és positiu,
la qual cosa ha donat lloc a una absorció d'energia per part del sistema climàtic.
La major contribució al forçament radiatiu total és causat per l'augment de la
concentració atmosfèrica de CO2 des de 1750.