L'1 de gener del 2013 entren en vigor tots els mecanismes normatius del Paquet Clima-Energia, aprovat per la Unió Europea (UE) el 2009. Els objectius són coneguts: un 20% de reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle; la generació del 20% de l'energia final de fonts renovables, i una reducció del 20% del consum energètic. Fa uns dies, el Parlament Europeu va aprovar la directiva sobre eficiència energètica que completa el desenvolupament normatiu d'aquell paquet.
L'any 2011, les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle del conjunt de la UE estan el 17,5% per sota dels nivells del 1990. La UE-15, que s'havia compromès a reduir un 8% entre el 2008 i el 2012, està al -14% de l'any base del Protocol de Kyoto. S'acaba un cicle.
Després de la Cimera de Copenhaguen, el lideratge de la UE en el procés internacional obert el 1992 per fer front al canvi climàtic pateix un revés significatiu. L'immobilisme dels EUA i la irrupció dels països emergents com a actors internacionals que exigeixen més acció als països desenvolupats abans d'assumir compromisos aïllen la UE. La cimera del clima de Durban ho certifica.
N'hi ha que s'han afanyat a donar per liquidades les polítiques climàtiques i energètiques de la Unió. Però la creixent dependència energètica d'Europa, el context internacional d'increment de preu de l'energia i les preocupants constatacions dels impactes de l'escalfament global no ofereixen alternatives.
REDUCCIÓ DE LA DEPENDÈNCIA
La reducció de la dependència energètica requereix la diversificació del mix a partir de fonts disponibles a casa. Les renovables ho són. Això augmenta els llocs de treballs locals i la nova indústria. Altrament, s'espera que l'eficiència energètica generi 500.000 llocs de treball a la UE. Generar ocupació reduint costos a través de la reducció de la intensitat energètica és l'equació de síntesi entre les polítiques d'austeritat i les de creixement. L'impuls de les renovables i l'eficiència energètica ja no és -només- un compromís amb el món, és un dels eixos per a la represa econòmica.
No és, a més, un mercat emergent, sinó una indústria consolidada. L'any 2011, la UE comptava amb 96 GW eòlics i 50 GWp fotovoltaics (el 40% mundial). 32 GW han estat instal·lats de nou el 2011, el 71% de totes les noves fonts energètiques instal·lades. Però la Xina es desperta i ja ha instal·lat 65 GW eòlics (un creixement del 40% en un any) i els EUA arriben als 47 GW, amb un creixement del 16% en un any. A Europa, les renovables cobreixen el 12,5% del consum final d'energia. L'objectiu del 20% és lluny. Per tant, l'intens ritme de desenvolupament dels últims anys només pot augmentar i ho farà amb l'eòlica i la fotovoltaica fonamentalment.
Altra cosa és on es desenvoluparà i com. La moratòria de les primes i el nou marc fiscal recentment aprovat a Espanya no són les millors cartes de presentació. A Catalunya el nou pla d'energia i clima s'ha d'aprovar. I això que dilluns passat, a les 3.03 h, el 68% de la demanda elèctrica espanyola va ser coberta per la generació eòlica, nou rècord. La generació elèctrica mitjana anual a partir de renovables ja arriba al 32%.
El mal moment de la fotovoltaica a Espanya, derivat de la revisió retrospectiva de les primes i la moratòria, no s'adiu amb l'explosió que ha sofert aquesta tecnologia a la UE, sobretot a Alemanya i Itàlia. En un any s'han instal·lat 23 MWp. La caiguda de preus dels panells fotovoltaics ha situat aquesta renovable en una bona situació.
El transport és el sector amb més camí per recórrer. El 33% del consum d'energia final a Europa, fonamentalment d'origen fòssil, és per al transport. S'anuncien canvis tecnològics que poden reduir a la meitat el consum per quilòmetre. Però caldrà desenvolupar models territorials i de mobilitat assenyats i electrificar el transport. Això implicarà necessàriament un impuls radical al ritme de penetració de les renovables al mix elèctric, per fer front a aquesta nova demanda.
El desacoblament del desenvolupament de les emissions de CO i el consum energètic és un objectiu socioambiental i econòmic central a Europa. I és on acabaran les altres economies perquè el repte climàtic no es podrà menystenir gaire més temps. Per tant, és també una estratègia d'internacionalització i d'innovació. Hi ha lloc per a la reorientació de les empreses tradicionals i el naixement de noves empreses, de totes les mides. Hi serem nosaltres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada