Codi de seguiment google analitics

11 de desembre de 2014

Notes COP LIMA (2)


10/12/2014

Ahir es va viure com un gran èxit l'anunci per part d'Austràlia d'una aportació de 165 milions de dòlars al Fons Verd. A Cancun es va crear aquest Fons per a promoure accions d'adaptació i mitigació. Els països desenvolupats es van comprometre a mobilitzar 100.000 milions de dòlars a l'any el 2020 per aquest fons. Definir i configurar el Fons ha trigat uns anys i els diners no acabaven d'aparèixer. L'any passat a Varsòvia es va acordar que calia fornir-lo, com a mínim, amb 10.000 milions de dòlars el 2014. Una conferència de donants prèvia a la COP va arribar a 9.000 milions. Poc a poc s'hi han sumat d'altres i Austràlia va donar ahir el cop d'efecte (perquè de mitigació, res). Amb la seva aportació s'ha arribat al compromís fixat. Bé. Ara cal veure com es multiplicarà per 10 els anys que venen, de fonts públiques i privades. Queda una feinada per fer.

Les negociacions han pres un gir definitiu. Al matí de dimecres s'ha distribuït un nou esborrany per a l'acord de París. En comptes de tenir menys pàgines, en té més. Ple d'opcions diverses, és impossible de tancar. Altrament, el compromís signat l'any passat estableix que l'esborrany estigui a punt el maig de 2015. Així que  com qui dia passa any empeny, l'esborrany de Lima quedarà probablement com està, tot i que alguns països desitgen seguir treballant-hi. Costarà molt de transformar-lo en un text amb força normativa, les opcions que conté són encara molt distants. Hi ha programades dues reunions ministerials a Ginebra i a Bonn abans d'arribar a Paris per seguir-ne parlant. Els negociadors diuen que fins aquí han arribat, perquè tenen una altra urgència.

S'ha girat una feina que per mi ha estat una sorpresa, segurament no ho ha estat pels que segueixen les negociacions de prop. Abans de la reunió de Paris cal que tots els països (les Parts, en diuen aquí) comuniquin les seves contribucions. Això ja va quedar acordat l'any passat. Però resulta que no es va acordar exactament com calia fer-ho. Sovint oblidem que les negociacions pel clima impliquen un canvi significatiu del model econòmic. En un món en plena transformació geoestratègica, explicar amb claredat les teves estratègies per mitigar el canvi climàtic implica explicar el teu projecte en relació al model energètic i les expectatives de desenvolupament. Hi ha una gran desconfiança i tàctiques dilatòries. Xina no vol que ningú revisi els seus números, els països africans volen tancar finançament per l'adaptació, els països bolivarians volen un acord anticapitalista, els EUA s'ho miren i callen...

Els països en desenvolupament demanen que, a més de comunicar els compromisos sobre la reducció d'emissions (mitigació) també es recullin les mesures d'adaptació que caldrà emprendre -i els seus costos- així com els compromisos financers, vist que costen d'aixecar. També demanen que es mantinguin diferències entre les exigències d'informació entre països desenvolupats i en desenvolupament. En principi, l'acord de Paris s'havia de centrar en la mitigació perquè la Convenció ja té altres mecanismes per abordar l'adaptació i el finançament. Però davant aquesta exigència, caldrà incorporar-los segur. L'única manera d'aclarir-se és fixant quina informació veraç i verificable cal que aporti tothom. La discussió està servida. Hi ha un document de base des de dilluns i cada dia s'avancen 2 o 3 paràgrafs. El més complicat, aquell que estableix, a través d'un annex, les condicions de la presentació de les contribucions de cada país. Està en ple procés de discussió.

Em costa explicar que tot just a un any de París i cinc anys després de Copenhage, encara estiguem així. Però les discussions són ferotges: tots els països han de presentar la mateixa informació, o només els rics? Quins mecanismes de verificació comuns per evitar "trampes" es posen en marxa? Quines bases econòmiques comunes s'usaran per quantificar les necessitats financeres?.... en fi, tot això està per decidir. S'arribarà a un document de conclusió, però les energies estan posades aquí, un pas previ a la discussió sobre els compromisos vinculants per reduïr les emissions en un tractat internacional. Sembla mentida, però és així. És necessari resoldre aquest punt, però està en risc tenir temps per a un nou tractat a París.

Avui he estat amb els col·legues de la Municipalidad Metropolitana de Lima per acabar les últimes aportacions d'ERF al Plan Metropolitano de Lima Callao. Si el pla s'aprova, Lima-Callao pot fer un tomb cap a una economia baixa en carboni. Aquí està la clau.  On no hi ha gens de discussió en el document que s'està negociant és en la importància dels governs subnacionals i locals per dur a terme mesures de mitigació i adaptació. Estan citats abastament. Quin gran canvi respecte el 2009! Aquí hi hem guanyat per la força dels fets. I és on hi tinc dipositades les esperances. El món local, liderat per les grans ciutats i amb bona feina de ciutats mitjanes i pobles, està treballant a fons. S'ha vist a la Convenció.

Per cert, un bon grapat dels col·legues peruans estaven molt ofesos amb l'acció de GreenPeace a Nazca. Crec que l'organització ecologista no ha calculat la grandíssima importància simbòlica que aquest espai té pels peruans. Molts no ho han vist gens bé. Ha estat un error, em sembla. I GreenPeace no els acostuma a cometre. Diu que Kumi Naidoo vindrà personalment a disculpar-se, però aquest cop, la performance ha estat contraproduent. He vist passar la "marcha de los pueblos" pel centre de Lima. Nodrida, però res a veure amb Nova York fa uns mesos.


Frederic Ximeno

Cap comentari:

Publica un comentari