FREDERIC XIMENO
| Actualitzada el 07/03/2013 00:00
A partir d'ara faré un canvi radical en les meves premisses educatives. Ensenyaré als meus fills que poden fer tot el que els passi pel cap. L'únic precepte ètic que hauran de considerar és no cometre un delicte punible. L'honestedat, la confiança, l'honorabilitat, l'esforç, la igualtat d'oportunitats, la fiabilitat... són cosa dels pusil·lànimes nord-europeus. Així tindran tot el reconeixement social i plena legitimitat pública.
Quina mena societat és aquesta! És intolerable que ens moguem amb un criteri ètic propi de l'hampa com a única base per a la convivència d'una societat democràtica. Si un càrrec públic o un empresari està imputat en un procés judicial, que se n'ocupi el jutge, molt més de pressa que fins ara. Molt, però molt abans d'això, hi ha el dubte ètic sobre un servidor públic disposat a posar el seu càrrec al servei del benefici propi, o d'un empresari disposat a untar o influenciar algú per obtenir avantatges. És a dir, disposat a passar la mà per la cara de milers de servidors públics i d'empresaris que s'escarrassen per oferir bon servei i bon producte.
Molt abans de parlar d'imputacions i condemnes cal actuar davant del dubte ètic sobre les empreses periodístiques -i els periodistes- que es guarden informacions a la màniga i les fan públiques només quan convé als seus interessos. Davant del dubte ètic sobre els esportistes que es dopen i competeixen amb d'altres que s'entrenen dia i nit. Sobre els funcionaris que no atenen el compliment de les lleis sinó les seves fílies i fòbies. Sobre directius d'ONGs que reben subvencions públiques i les dediquen a cobrir els seus propis sous astronòmics. Què fem amb els banquers insensibles que no atenen les conseqüències de la seva única preocupació, un compte de resultats basat en la mala gestió, la mentida i el risc absurd?
La metàstasi és tan estesa que només es podrà superar amb una autèntica revolució dels honestos. Dels milers d'empresaris que dediquen el seu temps a innovar per millorar el seu producte o la relació qualitat-preu del seu servei. De milers de polítics i funcionaris amb voluntat de servei i dedicació plena. De milers de militants de partits polítics que els entenen com a instruments de transformació de la realitat a través de la concreció de les idees. De centenars de periodistes valents que exposen la realitat tal com la coneixen quan la coneixen.
H.D. Thoreau escrivia: "Una organització no té consciència, però una organització amb persones conscients és una organització amb consciència". Ens cal una revolta incruenta en cadascuna de les organitzacions del nostre país -des de dins- per extirpar-ne no pas els criminals -només faltaria!-, sinó simplement els homes i les dones sense consciència. Començant pels partits polítics, d'acord, però estenent l'operació a les empreses, els col·lectius professionals, les patronals, els sindicats, les ONG, les administracions... I si no es deixen, crear-ne de noves amb nous codis ètics.
El càncer sembla incurable, però cal intentar-ho, i cada dia que passa és un dia perdut. La revolta ha de ser generalitzada, amb llum i taquígrafs o amb la discreció pròpia del consell d'administració, de la junta directiva o de l'assemblea. Cal extirpar els deshonestos -molt abans que siguin corruptes, imputats o condemnats-. La fermesa de la revolta ha de quedar clara, mentrestant, en les decisions quotidianes: el nostre vot, la nostra compra, la nostra filiació.
No es tracta de començar una Caça de Bruixes maccarthiana, es tracta d'exigir un llistó ètic molt més alt (molt més normal, diria). Segons aquest llistó, per exemple, copiar una tesi doctoral inhabilitaria per exercir un càrrec públic. Donar, sabent-ho, una notícia falsa inhabilitaria com a periodista. Tenir converses per provar d'influenciar un concurs públic més enllà del plec de prescripcions inhabilitaria com a empresari i com a funcionari. Generar impactes ambientals coneguts per incrementar el benefici inhabilitaria com a industrial. Cobrar dos sous de diners públics -un de normalitzat com a electe i un altre de variable com a membre del partit- inhabilitaria com a polític.
La presumpció d'innocència de la comissió d'un delicte és un concepte judicial intocable i fonamental. Ara bé, també ho és la presumpció d'honorabilitat i excel·lència ètica, un concepte social previ que cal recuperar amb urgència. Si no ho fem, aquest nou país que vol emergir potser no valdrà la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada