L'altra infraestructura
Durant molt de temps els boscos valencians i catalans van veure la seva superfície sensiblement reduïda per la competència dels conreus. Tanmateix, en els darrers 45 anys, la superfície forestal s'ha incrementat en un 12,6% al País Valencià i en un 39% a Catalunya. No pas per mort de la seva migrada productivitat sinó per l'abandonament de conreus. S'ha desdibuixat l'estructura en mosaic de la matriu mediterrània i s'han generat continus arbrats. Altrament, l'extensió de la urbanització ha ampliat una nova interfície urbana-forestal, perillosíssima. El bosc mediterrani és piròfil. Els grans incendis són recurrents. L'últim annus horribilis va ser el 1994, amb 138.000 hectàrees cremades al País Valencià i 76.000 hectàrees calcinades a Catalunya. Des de llavors, les tasques de vigilància, així com la millora de les dotacions i l'organització de l'extinció, han permès contenir raonablement el foc. Abaixar la guàrdia no és una política sensata.
Però prevenir és millor que curar. Prevenir vol dir gestionar el que la Unió Europea anomena la infraestructura verda. També vol dir valoritzar els serveis ambientals que fan els boscos (biodiversitat, regulació hídrica, embornal de diòxid de carboni, lleure...) i fer una gestió sostenible que millori la rendibilitat i incorpori la producció energètica a partir de la biomassa. Vol dir penalitzar les imprudències a la vora del bosc. El resultat de la descurança és un desastre ecològic i econòmic de gran magnitud que trigarà dècades a reposar-se. Per acabar-ho d'adobar, els meteoròlegs ens diuen que les condicions climàtiques adverses van a més, no a menys. Més urgència.
En un país com Déu mana primer honoraríem els herois, bombers i voluntaris, que es juguen la vida per la terra i els conciutadans. Després obriríem un debat polític, professional i públic. En tercer lloc, atacaríem les causes canviant el model de gestió i de valorització de la infraestructura forestal. Finalment, depuraríem responsabilitats. Malauradament, nosaltres ens cenyim només a la brega política, tot esperant que, tal vegada, el nostre país aprengui a ploure. I així anar fent: més de 49.000 hectàrees cremades, de moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada