Lima, 9/12/2014
Feia quatre anys que seguia les
COP a distància. Enguany, projectes d'ERF m'han portat a Lima i he aprofitat
l'avinentesa per tornar a experimentar una COP en viu. Ja no es poden seguir sense
tenir en compte les xarxes: els negociadors i els observadors tuitaires,
sobretot els que fan tuits compulsius en plena negociació; la Secretaria de la
Convenció que penja els nous documents de seguida, els streamings... Però la
veritat és que el contacte humà, per als analògics -i em temo que també pels
digitals- no es comparable amb res. La COP és un punt calent i a més dels
diplomàtics i tècnics que negocien, s'hi apleguen acadèmics, empresaris, activistes,
consultors, alcaldes.... en un espai tancat on s'intercanvien idees, projectes i dèries
compartides. Aquí hi ha els que en saben més i els més compromesos -9.000 persones- d'arreu del món que
comparteixen neguits, perspectives, projectes i relacions personals. És un
plaer. I és un plaer retrobar els "habituals" que estan enganxats a
aquesta cita anual. Més enllà de la incapacitat dels governs per arribar a un
acord vinculant internacional, en aquestes reunions es creen complicitats,
aliances i en surten tota mena de projectes d'acció (i també conxorxes perquè alguns no facin la feina que han de fer). Llàstima que això no acabi
als documents formals.
Pel que fa a la negociació,
l'ambient sembla menys tens que altres vegades. És normal. L'any que ve si que va
de debó, a Lima no hi ha la pressió de "last minute". Això és bo
perquè l'esborrany de l'acord de Paris que es discuteix al grup ADP, tothom hi
ha dit la seva. Per primer cop, s'ha treballat amb l'esborrany en una pantalla
i els països l'han esmenat en una reunió conjunta. Per contra, és dolent perquè ha quedat un
document on diu una cosa i tota la contrària, llarg (23 pàgines) i amb moltes opcions
obertes.
S'ha instal·lat la idea que
aquest document, en diuen d'"elements" de l'acord, no ha de quedar
gens tancat a Lima. És cert que l'any passat a Varsòvia ja es va acordar que
l'esborrany d'acord per Paris hauria d'estar tancat 6 mesos abans de Paris. No un any.
Així que ara tothom manté posicions. Això ja va passar abans de Copenhage i ja
sabem com va acabar. Espero que surti alguna cosa més sintètica i que
esdevingui un esborrany sensat per París, però no està clar.
De fet, per aquí ja es parla que
a Lima no s'està redactant l'acord encara i que hi ha una qüestió prèvia a
resoldre. Aquesta segona part és certa. Per tal de veure si els compromisos
voluntaris aportats pels països són suficients o no per limitar l'increment de
temperatura a 2ºC, cal que tots els estats presentin les seves contribucions
(eufemisme pactat a Varsòvia per no dir "compromisos"). A Lima cal
establir com s'han de presentar (abans de maig de 2015 perquè s'ha prorrogat
tres mesos la presentació a la Secretaria de Canvi Climàtic de Nacions Unides).
Altrament, un grup de països liderats per Xina, demanen que, a més de les
contribucions sobre mitigació, es presentin també compromisos sobre adaptació i
finançament. Aquests dos darrers aspectes no s'han treballat tècnicament abans
i emboliquen la troca. Per bé que la demanda pot ser raonablement sensata, no
se sap com presentar aquestes contribucions perquè siguin comparables i
sumables. Un embolic. La UE no hi està d'acord, però ho acceptarà per negociar.
Els passadissos (i l'equip
negociador espanyol i el francès) diuen que serà molt complicat arribar a un
acord per fixar com ha de presentar aquestes contribucions i que aquesta és la
batalla dura per arribar a un compromís final a Lima. Sense menystenir la
dificultat, això fa que l'esborrany de tractat per París no avanci. I això serà
un problema greu. A veure com va la cosa. Altrament, el president de la COP, el
ministre peruà Pulgar-Vidal, ho està fent força bé i podria forçar un final un pèl més feliç. Esperem que no s'arrugui. També està compromès en impulsar
reduccions d'emissions més ambicioses abans del 2020, un aspecte molt important
també, perquè el tractat que esperem que es signi a París de l'any vinent entraria en vigor el 2020 i,
mentrestant, ens cal seguir treballant. Greenpeace està satisfeta perquè a l'esborrany, en una de les seves múltiples alternatives es parla de "fuel off" al 2050. Ha estat bé, però segur que no prospera... però és una petita victòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada