Codi de seguiment google analitics

27 de setembre del 2013

No tenim excusa. 5è Informe del Grup d'Intergovernamental d'Experts del Canvi Climàtic (IPPC).




Avui divendres 27 de setembre s'ha aprovat definitivament la primera part (bases físiques) del 5è informe del GIECC (Grup Intergovernamental d'Experts del Canvi Climàtic, IPCC en anglès). l'IPCC aplega un gran nombre de científics d'arreu del món i s'estructura en quatre grups de treball:
  • El Grup de Treball 1 avalua els aspectes científics del sistema climàtic i el canvi climàtic
  • El Grup de Treball 2 avalua la vulnerabilitat dels sistemes naturals i socials al canvi climàtic i les conseqüències positives i negatives del fenomen així com les opcions d'adaptar-s'hi.
  • El Grup de Treball 3 Avalua les opcions per limitar les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle
  • ·        Finalment, l'Equip Especial sobre inventaris nacionals de gasos amb efecte d'hivernacle s'encarrega del programa específic per millorar i harmonitzar les metodologies de càlcul.

Avui s’han presentat les conclusions del primer grup de treball que exposa les bases científiques del canvi climàtic i la resta ho faran en diferents moments fins a finals de 2014. L'informe es realitza integrant la informació científico-tècnica que es produeix al món, grups específics per a cada capítol la integren i discuteixen i, finalment, en una reunió plenària amb científics de tot el món es consensua el redactat final. El Resum Executiu es discuteix línia per línia. Avui s'ha aprovat.
El Primer Informe va ser emès l'any 1990, el segon al 1995, el Tercer el 2001 i el Quart el 2007. No fa pas quatre dies que es treballa, ja són 25 anys de feina.  Va ser en el Quart Informe on els científics van alertar amb una certesa del 90% que l'activitat humana és la responsable del canvi climàtic.  Aquest informe posa al dia la recerca -cada cop més intensa, més extensa i més fiable- feta en els darrers sis anys. Avui s’ha publicat el resum executiu (disponible aquí ) i dilluns l'informe complert de 2.000 planes. No tenim cap excusa per no actuar immediatament i intensament, i si no, jutgeu per vosaltres mateixos:


Principals conclusions del 5è informe del Grup de Treball 1- Bases de les Ciències Físiques sobre el canvi climàtic del GIECC (la traducció i tria és meva i ràpida, contrasteu amb l'original en anglès):

L'escalfament del sistema climàtic és INEQUÍVOC. Des de 1950, molts dels canvis observats no tenen precedents  de dècades a mil·lennis. L'atmosfera i l'oceà s'han escalfat, la quantitat de neu i gel ha disminuït, el nivell del mar ha pujat i les concentració de gasos amb efecte d'hivernacle s'han incrementat.

La influencia humana en el sistema climàtic és CLARA. Es evident per l'increment de gasos amb efecte d'hivernacle la concentració de gasos a l'atmosfera, el forçament radiatiu positiu, l'escalfament ja observat i el millor coneixement del sistema climàtic.

Ha estat detectada la influència humana en l'escalfament de l'atmosfera i els oceans, en els canvis en el cicle de l'aigua, en la reducció de la neu i el gel, en l'increment mitjà del nivell del mar i en determinats canvis de fenòmens extrems. L'EVIDÈNCIA DE LA INFLUÈNCIA HUMANA HA CRESCUT DES DE L'ANTERIOR INFORME (2007). ES EXTRAMADAMENT PROBABLE (95% DE PROBABILITAT) QUE LA INFLUÈNCIA HUMANA SIGUI LA CAUSA DOMINANT de l'escalfament observat des de mitjans del segle XX.


Continuar les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle causarà més escalfament i canvis en tots els components del sistema climàtic. Limitar el canvi climàtic requereix reduccions SUBSTANCIALS I SOSTINGUDES d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.

El canvi de la temperatura superficial mitjana a finals del segle XXI probablement excedirà en 1,5ºC en relació a la mitjana de 1850-1900 en tots els escenaris analitzats, excepte l'escenari RCP2.6, probablement excedirà els 2ºC en diversos escenaris. En tots els escenaris analitzats excepte un, l'increment de temperatura continuaria en acabar el segle.  L'escalfament continua mostrant variabilitat interanual-decadal i no és regionalment uniforme.

Atmosfera

Cadascuna de les tres darreres dècades han estat successivament més calentes a la superfície terrestre que totes les dècades precedents des de 1850. A l'Hemisferi Nord, 1983-2012 va ser probablement el període de 30 anys més calent dels darrers 1.400 anys. 

Oceans

L'escalfament de l'oceà domina l'augment de l'energia emmagatzemada en el sistema climàtic, la qual cosa representa més del 90% de l'energia acumulada entre 1971 i 2010. És pràcticament cert que la capa superior de l'oceà (0-700 m) es va escalfar entre 1971-2010 i probablement també es va escalfar entre els anys 1870-1971.

Els oceans continuaran escalfant-se durant el segle XXI. L'escalfor penetrarà de la superfície a fons i afecta a la circulació oceànica.

Criosfera

Durant les darreres dues dècades, les capes de gel de Grenlàndia i l'Antàrtica han perdut massa, les glaceres han continuat reculant gairebé a tot el món i el Gel al oceà àrtic i la cobertura de neu a la primavera de l'hemisferi nord ha seguit decreixent la seva extensió.

És molt probable que la coberta de gel de l'Àrtic continuï disminuint i aprimant-se i que la cobertura de neu a la primavera de l'Hemisferi Nord decreixi durant el segle XXI a mesura que la temperatura mitjana superficial creixi. El volum global de les glaceres seguirà decreixent.

 
Nivell del Mar

El ritme de l'increment del nivell del mar des de mitjans del segle XIX ha estat superior que el ritme dels dos mil·lennis previs. En el període 1901–2010, el nivell global mitjà del mar ha crescut 19 cm [0.17 a 0.21] m

El nivell del mar continuarà creixent durant el segle XXI. En tots els escenaris analitzats el ritme de creixement superarà molt probablement l'observant entre 1971-2010 per l'increment de l'escalfament dels oceans i l'increment de la pèrdua de massa de glaceres i capes de gel

 
Cicle del Carboni i altres cicles biogeoquímics


Les concentracions atmosfèriques de diòxid de carboni (CO2), metà i òxid nitrós s'han incrementat fins a nivells sense precedents des de, com a mínim, els darrers 800.000 anys. Les concentracions de CO2 s'han incrementat un 40% des dels temps preindustrials, primerament provinent de les emissions dels combustibles fòssils i secundàriament per les emissions dels canvi net d'usos del sòl. Els oceans han absorbit el 30% del diòxid de carboni d'origen antròpic, la qual cosa ha causat la seva acidificació. 

Amb un 95% de probabilitat, el canvi climàtic afecta els processos del cicle del carboni en el sentit que exacerba l'increment de CO2 a l'atmosfera . La posterior captació de carboni pels oceans n'incrementarà la seva acidificació


Els motors del canvi climàtic

El forçament radiatiu és positiu, la qual cosa ha donat lloc a una absorció d'energia per part del sistema climàtic. La major contribució al forçament radiatiu total és causat per l'augment de la concentració atmosfèrica de CO2 des de 1750.

3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Certament alarmant...llegir aquesta informació hauria de ser tasca obligatòria per part de tots. Gràcies per la síntesi

    ResponElimina
  3. Gràcies a tu per llegir-la! Tens tota la raó. L'informe complert que estarà a disposició pública el dilluns mostrarà dades abrumadores que ens haurien de fer pujar els colors per no haver treballat prou diligentment des de fa temps. Cal acció immediata i concertada.

    ResponElimina