Doncs si, ha estat possible.
Els documents adoptats a la COP 16 rellancen el procés multilateral de presa de decisions per a fer front al canvi climàtic. Incorpora al si de les NNUU els continguts de l’acord de Copenhague i va més enllà, concretant els instruments que estaran a la base del futur acord vinculant, la qual cosa el fa més factible:
1.- L’objectiu de reducció d’emissions per a no superar els 2ºC és avui un objectiu de tots els estats del món. Aquest objectiu es vincula ara al resultat del proper informe del Panell d’Experts de Canvi Climàtic, per si fora necessari, sota la llum dels científics, anar més enllà.
2. Es dona carta de naturalesa al Fons Verd de 100.000 d’euros per al 2020 i estarà sota el control de les NNUU amb un equip de direcció amb una elevada participació dels països en desenvolupament.
3.- S’estableixen mecanismes de treball per a concretar la transferència tecnològica, establint tallers regionals i es defineixen centres per a la recerca i el seguiment de l’adaptació.
4.- S’aprova i es fixen les regles del programa REDD+, per a finançar adequadament els eforços per a evitar la deforestació i per a una gestió eficient dels boscos primigenis i els conreus.
5.- Es manté la porta oberta a un mercat internacional de drets d’emissió.
Pel que fa al Protocol de Kioto, per bé que encara no s’ha arribat a un acord per al segon període de cumpliment (2013-2020) es fixen les bases perquè no hi hagi una discontinuïtat entre 2012 i 2013. Es fixen noves regles per als mecanismes de desenvolupament net, amb cessions importants per part d’algunes parts, com ara l’acceptació de la captura i el segrest de carboni com a tecnologia que es pot incloure en aquests mecanismes.
D’altra banda, és destacable el manteniment definitiu en el text de l’acord de Cancún de l’esmena catalana que reconeix el paper dels governs sub-nacionals i locals (paràgraf 7 document final AWG-LCA). Ha estat una tasca de tres anys amb la col·laboració dels governs membres de la Xarxa de Governs regionals per al Desenvolupament Sostenible (NRG4SD) copresidida per Catalunya i The Climate Group, que ha donat fruits. Tot va a començar a Poznan (gràcies Kenty i Josep!) i hem treballat a Bonn, Barcelona i Copenhague perquè resistís. I ja és un fet. A més de molts altres esments als governs subnacionals.
Col·lateralment, un altre aspecte interessant: l’anunci realitzat per la Ministra espanyola de Medio Ambiente, rural y marino on va expressar la voluntat del govern espanyol de donar suport a la decisió unilateral de la UE de plantejar una reducció del 30% dels gasos amb efecte d’hivernacle l’any 2020 si finalment així ho decideixen el Consell i el Parlament Europeus. Ja ens podem anar preparant, perquè crec que això serà una realitat abans que acabi el període de Kioto.
Resta encara un camí llarg per assolir un acord vinculant que incorpori compromisos suficients per assolir l’objectiu de limitació de l’escalfament de la temperatura mitjana de la terra en 2º abans de la finalització del primer període de cumpliment del protocol de Kioto al gener de 2013. Tanmateix, els acords assolits a Cancún llencen un clar missatge a la ciutadania i als mercats que la lluita per fer front al canvi climàtic és un procés complex, però que avança inexorablement, i que els instruments aprovats el fan possible centrar els esforços en la definició d’objectius compartits però diferenciats que apleguin a tots els principals emissors de gasos amb efecte d’hivernacle. Les eines estan disponibles i la voluntat política més aprop, en el marc d’un procés multilateral en el si de les Nacions Unides.
El document de l'acord (AWG-LCA) aqui
El document de l'acord de continuitat de kioto aqui
Tots els documents de Cancun a http://unfccc.int/2860.php
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada